Empreses 16/02/2014

La provocació entre subhastes i exposicions

Vicenç Moliné
3 min

Fill d’una família jueva d’origen iraquià, el fundador de l’agència Saatchi & Saatchi va rebutjar entrar al negoci familiar de teixits per dedicar-se a la publicitat i el col·leccionisme d’art

Si busquéssim el nom propi amb més influència mediàtica en el món de l’art en els últims anys, segurament el galerista Charles Saatchi seria a la llista dels finalistes. Publicista de professió, ha sabut fer-se un nom en el món de les subhastes i les exposicions d’art contemporani a base de compres i vendes anunciades als quatre vents, algun escàndol i una cuidada imatge de guru i especialista.

Nascut el 1943 a Bagdad, és fill d’una rica família de jueus de l’Iraq, amb una llarga tradició en la compravenda de teixits. Quan tenia només quatre anys la seva família es va establir a Londres, on va traslladar el seu negoci. El Charles, però, tenia altres plans més enllà de l’empresa familiar.

Publicista pop

Durant els seus anys d’institut, com ha confessat en diverses entrevistes, va desenvolupar una afició obsessiva per les icones pop nord-americanes, des d’Elvis Presley fins a còmics de Superman, passant per qualsevol quincalla que simbolitzés l’ American way of life. I com que molts d’aquests referents arribaven a través de la publicitat, Saatchi va ingressar a la London College of Communication.

Acabada la carrera, va entrar a a Benton & Bowles, on va treballar sota la direcció de la que seria la seva primera dona, Doris Lockhart, i va fer equip amb el prestigiós director creatiu Ross Cramer, que va veure tal potencial en Saatchi que el 1967 van fundar junts una consultoria de publicitat que va funcionar durant tres anys, fins que el 1970 Saatchi es va unir amb el seu germà Maurice i va crear Saatchi & Saatchi.

Els dos germans van resultar tan bons en la publicitat com en les finances i, a base de comprar agències més petites, van entrar a la dècada dels 80 com el principal conglomerat del sector. Molt abans, però, el 1969 -amb 26 anys-, Saatchi es va estrenar en el món del col·leccionisme comprant el seu primer quadre. Des d’aquell moment la col·lecció no va parar de créixer, i d’una manera poc habitual. “Quan una obra m’agrada la compro, i encara que no deixin d’agradar-me venc les que tinc per comprar-ne més” en lloc d’aferrar-se a les obres adquirides, com ha reconegut.

Amb aquesta filosofia i gràcies al poder econòmic que li donava el negoci de la publicitat, la col·lecció de Charles Saatchi es va anar convertint en una referència per als amants de l’art contemporani, i la seva intensa activitat de compravenda va convertir-la a la pràctica en una galeria. Les seves obres es van començar a exhibir el 1985 a la Saatchi Gallery.

Sensació britànica

A aquest negoci creixent Saatchi hi va saber afegir la seva experiència en el món de la publicitat i es va proposar llançar a la fama una nova generació d’artistes britànics, coneguts com a grup com els YBA (Young British Artists). Després d’haver comprat moltes de les seves obres, Saatchi va organitzar una exposició titulada Sensation. Allà s’hi podien veure instal·lacions com el famós tauró en formol de Damien Hirst i una urna de vidre amb mosques vives alimentant-se de les restes d’un cap de vaca.

La polèmica exposició va anar acompanyada d’una intensa campanya mediàtica entorn de la figura dels artistes, que juntament amb Saatchi van veure com el preu de les seves obres es disparava.

Abans d’això, però, l’opulent estil de vida dels germans Saatchi va fer que els seus socis i directors a Saatchi & Saatchi els expulsessin de la companyia. Va ser llavors quan van fundar una nova agència publicitària, aquest cop amb el nom M&C Saatchi.

Sermons no avorrits

Seguidor del judaisme, Saatchi també ha fundat una sinagoga a Londres que porta el seu nom i que sota el lema “Prohibeix els sermons avorrits” professa l’ortodòxia jueva entre els més joves. En l’àmbit personal la vida de Saatchi no ha estat menys intensa. Va estar 13 anys amb la seva primera parella, fins que el 1990 es van divorciar.

Amb la segona, Kay Hartenstein, hi va estar 11 anys, del 1990 al 2001, quan es va casar per tercera vegada amb la periodista Nigella Lawson. El tercer divorci va arribar l’estiu passat, quan unes fotos de la parella amb Saatchi agafant Lawson pel coll en una terrassa de Londres van generar un escàndol considerable i van treure a la llum els problemes de la parella i el caràcter autoritari de Saatchi.

stats