El programari lliure de Red Hat vol assaltar els núvols

Red Hat va obtenir el 2015 un benefici net de 2.000 milions de dòlars a força d’oferir serveis d’instal·lació i desenvolupament de programes de software lliure a empreses de tot el món. Recentment el conseller delegat, Jim Whitehurst, en comentar aquesta fita econòmica va assegurar que aquest només és el principi de l’ era de Red Hat i que les seves expectatives passen per arribar a guanyar anualment 5.000 milions en pocs anys.

La xifra sona impressionant si tenim en compte que parlem d’una companyia que treballa amb distribucions del codi obert i lliure Linux, sobretot si pensem que fa tot just 15 anys Linux era poc més que un conjunt de distribucions amb més política al darrere que economia real. Era la plataforma que adoptaven els activistes de l’era digital com a resposta a la imposició comercial de les solucions de Windows, Adobe i altres grans corporacions del programari propietari.

En aquell moment-ens traslladem a l’any 2001- tot just hi havia intents de treure rendibilitat econòmica de plataformes com Linux o similars i molts analistes dubtaven seriosament que arribés el dia en què el programari lliure servís per a alguna cosa més que per demostrar que un era un enginyer alternatiu. Però avui empreses com Canonical, l’extinta Sun Microsystems i moltes altres han demostrat que no només el codi obert pot ser rendible, sinó que en molts casos és el present i el futur d’internet.

No obstant això, i malgrat el seu èxit, Red Hat no és cap novetat en el panorama tecnològic; més aviat és una llegenda amb una trajectòria de 22 anys al darrere. Va ser fundada el 1994 per dos enginyers, Bob Young i Marc Ewing, amb la idea d’oferir solucions de programari lliure tant al públic domèstic com a les companyies. En l’apartat domèstic van llançar el sistema operatiu gratuït per a ordinadors anomenat Red Hat Linux, un dels més prestigiosos entre els usuaris avançats.

En l’apartat empresarial van llançar la distribuïdora Red Hat Enterprise Linux, un compendi de solucions destinades a informatitzar empreses. El seu model de negoci consistia a oferir-ne lliurement la distribució perquè les companyies poguessin adoptar-la. Després, si es volia personalitzar o millorar, ells oferien els enginyers per fer-ho, però cobrant la feina.

El seu avantatge en un moment en què les solucions era cares i limitades -és a dir, Microsoft, IBM, Oracle i poca cosa més- era tenir millors preus i més capacitat d’adaptació. I molts diuen que també millors enginyers... El model va triomfar i el 1999 Red Hat, que necessitava inversió per créixer, va sortir a borsa amb un èxit absolut: l’empresa va aconseguir 6.500 milions de dòlars de capitalització. En aquell moment va ser la vuitena millor sortida a borsa de la història i va marcar l’inici del negoci del programari lliure.

A partir de llavors, Red Hat va allunyar de l’activisme dels primers dies i es va centrar en el model comercial, fins que el 2003 va deixar d’actualitzar el sistema operatiu domèstic Red Hat Linux, que va passar a anomenar-se Fedora, i es va dedicar plenament a Red Hat Enterprise Linux. Des d’aleshores, el seu creixement ha sigut estable i l’empresa s’ha mogut sempre en els números negres, encara que no amb beneficis tan espectaculars com el que té ara.

¿Què ha canviat ara perquè de cop i volta el 2015 es dibuixin xifres de nou zeros al seu compte de resultats? Moltes coses, entre les quals, tres de fonamentals: l’aparició de l’internet mòbil, el núvol i el fitxatge de Jim Whitehurst el 2007. La primera, perquè va mostrar la necessitat de sistemes operatius que depenguessin de la descàrrega i la instal·lació de programes des de servidors en lloc de muntar-los des d’un CD, com es feia abans.

A la xarxa mòbil les arquitectures de codi obert guanyen per golejada els vells actors com Microsoft, Adobe i companyia; la millor demostració d’això és que les aplicacions de mòbil es descarreguen tal com des de sempre ho han fet les distribucions de Linux. De fet, el mateix Android, el sistema operatiu majoritari, està basat en Linux. El segon canvi quantitatiu es deriva en bona part del primer, la mobilitat, i és la computació en el núvol; és a dir, des del servidor.

De nou, aquí Red Hat, i el codi obert en general, tornen a guanyar el programari propietari perquè les seves solucions per a servidors són molt més desenvolupades. Fins i tot les solucions que ofereix la pròpia Microsoft en aquest camp estan parcialment basades en codi obert, i una bon part amb l’autoria de Red Hat. De manera que amb aquests dos canvis en els últims anys a l’empresa del barret vermell li han tallat la gespa a gust del seu model de negoci.

Però el factor disruptiu, el gran encert, va ser l’entrada de Jim Whitehust procedent de Delta Airlines, on era cap d’operacions. Whitehurst va saber veure el potencial que s’obria per al codi obert el 2007 mateix i va portar la companyia a facturar més de 1.000 milions de dòlars el 2009. A partir de llavors s’ha doblat la xifra de negoci i Red Hat competeix per contractes d’empreses de la dimensió de Volkswagen amb gegants com Microsoft, Amazon o Oracle. Segons el mateix Whitehust, el ball no ha fet més que començar.