Els productors locals aprofiten el boom de la ginebra per competir amb els grans gegants del licor

Bombay Sapphire, Tanqueray, Beefeater, Gordon's... La moda del gintònic ha aconseguit en els últims dos anys que algunes de les marques de ginebra tradicionals ja formin part del vocabulari habitual del consumidor català i que les ampolles d'aquest destil·lat alcohòlic siguin les protagonistes de les barres de bar. Però no tot són grans marques multinacionals. Aprofitant l'auge del consum de gintònic, un bon nombre de productors locals intenten fer-se un forat en aquest mercat amb diverses estratègies.

Oberts a experimentar

"La clau ha estat llançar una nova ginebra en un moment en què el consumidor està obert a provar nous productes i no és marquista", explica Joan Campeny, director comercial de destil·leries Campeny, un fabricant de licors del Masnou. En els últims dos anys Campeny ha llançat dues ginebres pròpies en la categoria de gamma alta o premium : Tann's (2010) i Only (2012). Un altre cas és el de les destil·leries MG, de Vilanova i la Geltrú, que, tot i la seva llarga trajectòria, fa dos anys també van decidir treure al mercat una marca premium pròpia, Gin Mare, per emportar-se la seva part del pastís. Segons les dades publicades per la consultora International Wine & Spirit Research, Espanya és el tercer mercat mundial en consum de ginebra, amb 3,1 milions de caixes de nou litres venudes el 2011, i el primer consumidor mundial de ginebres premium per càpita.

Innovar

El grup Campeny, també inventors del popular licor de crema catalana Melody, és un exemple de pime que ha apostat per la innovació i la internacionalització per competir en un mercat dominat per les multinacionals, com Diageo (Gordon's, Tanqueray) i Bacardi (Bombay, Oxley). L'empresa va ser fundada el 1970 per Amadeu Campeny, el pare del Joan, que avui dirigeix la licoreria que el grup va comprar a Mallorca, mentre que el seu fill i les seves germanes s'ocupen de la planta del Masnou i de la distribuïdora, la tercera part de l'empresa.

L'any 2010, atret per la moda del gintònic i davant la necessitat de modernitzar l'empresa, Joan Campeny va apostar per rellançar Tann's, la ginebra creada pel seu pare trenta anys enrere i que havia anomenat en honor seu (Tann deriva de Joan). "El meu pare va fer una ginebra clàssica, amb un gust fort de ginebró, perquè llavors es consumien begudes tradicionals, com el brandi i el rom", diu Campeny. Assessorat per la seva dona, dissenyadora gràfica, Campeny va donar a la nova Tann's una imatge moderna, una ampolla de colors liles, "més vinculats al món de la moda que de l'alcohol", diu, i de gust suau, amb tocs orgànics, com l'espígol i el cardamom.

L'altra prioritat va ser presentar-la a fires i premis internacionals, amb la qual cosa ha aconseguit que Tann's i Only puguin presumir de dues medalles d'or a escala mundial i de cert reconeixement. "A més, la gent sap que som del Masnou i els agrada", explica Campeny davant d'una de les tres línies d'envasat automatitzades de l'empresa. El grup produeix uns dos milions d'ampolles anuals i factura 12 milions d'euros, el 30% dels quals correspon a les vendes de Melody i un 10% a les ginebres Tann's i Only. "La facturació s'ha mantingut durant la crisi gràcies a l'exportació i al llançament de productes nous", diu el directiu.

Actualment, Campeny exporta un 25% de la facturació (principalment a Sud-amèrica i Europa) i, amb el llançament de les dues ginebres, l'objectiu és penetrar mercats més potents, com els EUA. Al juny sortirà la primera comanda de Tann's cap als Estats Units, i Campeny confessa que estan molt entusiasmats, "perquè és un mercat amb moltes barreres d'entrada i requereix una inversió addicional".

Tann's i Gin Mare són exemples de ginebres locals que han apostat per la diferenciació a l'hora de fer-se un forat en el sector premium , en què el preu és més elevat (entre 19 i 24 euros). Gin Mare es ven com una ginebra d'aromes mediterrànies, i insisteix en la presència del romaní o l'oliva.

Gin Nut

Un altre cas similar és Gin Nut, una marca de ginebra llançada l'any passat per quatre amics de Vulpellac (Girona). "Vam començar fent ginebra per al consum propi i, al final, ens hem atrevit a comercialitzar-la", explica Xavier Tonietti, un dels socis fundadors. Gin Nut, fabricada a partir de la fórmula London dry i d'un mix de botànics locals, es pot trobar en bars, hotels i algunes botigues de les comarques de Girona, i aviat començaran a distribuir-la a Barcelona.

Un dels pocs locals on es pot tastar la Gin Nut a la capital catalana és el bar Elefanta, on el cocteler Damià Mulà domina l'art de fer el gintònic. "No sempre la ginebra més cara és la millor", opina Mulà. Segons el cocteler, una ginebra econòmica i de qualitat, tot i que menys glamurosa, és la també catalana Gin Giró, fundada el 1930, que es ven a les botigues per uns 10 euros.

Fa dos anys Gin Giró va fer un canvi d'imatge i una tímida aposta per la comunicació a les xarxes socials, però al marge d'això no s'ha preocupat d'innovar amb nous productes, ni d'exportar. "Volem posicionar-nos com un producte tradicional i de qualitat", explica Josep Queralt, director de l'empresa, amb seu a Sant Just Desvern. Gin Giró ven unes 500.000 ampolles a l'any, principalment a Catalunya. Queralt lamenta les dificultats per competir amb les grans multinacionals, que disposen de molts més recursos per invertir en publicitat. "Nosaltres no hem volgut fer ginebres premium . La ginebra ha de ser 90% ginebró, però s'ha degradat amb més ingredients per un tema de màrqueting", diu Queralt. I afegeix: "Aquesta moda del gintònic és el mateix que va passar abans amb els xupitos; potser ara toca el vodka".

Gintònic per llarg

Tot i els rumors que apunten que la nova moda serà el vodkatònic, Guy Munz-Jones, responsable de ginebres del grup Diageo a l'Europa Occidental, creu que el consum de ginebra no caurà a curt termini, almenys a Espanya. "Hi ha una sèrie de factors per creure que la moda del gintònic continuarà", diu Munz-Jones. I són: l'envelliment de la població, la crisi, l'increment de les restriccions en els horaris nocturns i els controls d'alcoholèmia, que han fet que el consum d'alcohol sigui més reduït, es concentri en els adults de 35 en amunt i en horaris més avançats del dia. "La gent busca una sola beguda que concentri sofisticació i qualitat, i el gintònic satisfà això", explica el directiu de Diageo. Les vendes de Tanqueray -una de les seves ginebres- han crescut un 32% en els últims dos anys, mentre que els resultats de Gordon's, la marca de gamma baixa, no han anat tan bé.

"Els restauradors són els primers interessats a donar visibilitat a les ginebres premium . La crisi els ha fet patir i si poden vendre un gintònic a 10 euros s'esforçaran perquè aquesta moda no decaigui", conclou Munz-Jones.