"Espanya és oficialment insolvent: retireu els diners d'allà mentre encara pugueu". Aquest era el títol triat per Jeremy Warner, un periodista del Telegraph britànic, per alertar de la delicada situació financera de l'Estat. L'article va provocar un terratrèmol a Espanya i, sobretot, al govern, que ha gastat temps i diners intentant convèncer els periodistes estrangers que la situació de l'Estat és millor que no es pensen. En realitat, l'argument de Warner era bastant defensable: Espanya està immersa en una espiral de deute de la qual només es pot sortir amb una quitança. Però l'article segurament pecava d'alarmista, ja que sembla que aquesta quitança hagi d'afectar tots els inversors i dipositants de l'Estat. Aquí és on crec que Warner es va equivocar.
L'economista César Molinas també defensa que Espanya haurà d'acabar reestructurant el deute (reestructurar és un eufemisme de quitança). Però, en la seva opinió, això segurament no afectarà el deute del Tresor espanyol (la majoria), sinó el de les empreses públiques. És una opció.
El que hauria de quedar clar és que els dipòsits de menys de 100.000 euros estan segurs. Personalment, i tot i que l'Estat no tingui avui diners per garantir-los, estic convençut que no cal patir pels petits dipòsits. La lamentable gestió de la crisi xipriota dificultarà molt que aquest missatge qualli, però el que compta és que ni tan sols es van atrevir a tocar els petits dipòsits de la petita Xipre. Saben que si toquen els petits dipòsits d'un país més gran es muntarà una revolució. Per tant, no hi ha debat. El que no tinc tan clar, i aquí és on Warner l'encerta, és què passarà amb els dipòsits de més de 100.000 euros si es mantenen els problemes en algunes de les entitats financeres. Europa ja ha recordat que aquests no estan garantits. Qui en tingui està legitimitat per tenir por. Per tant, no ens hauria d'estranyar si la fuga de grans capitals reapareix.
