El porc és l’animal del qual (ara ja) s’aprofita tot

SEMPRE S’HAVIA DIT que el porc és l’animal del qual s’aprofita tot. Pernil, llom, embotit, galtes, peus, morro, orella... Però el cert és que hi havia una part, el pèl, que gairebé no s’aprofitava. És més, era un cost molt important per als escorxadors, en un país com Catalunya, on se sacrifiquen anualment uns 18 milions de porcs.

La solució al problema ha vingut de la col·laboració de la universitat amb les empreses del sector, agrupades a l’Associació Catalana d’Innovació del Sector Carni del Porc (Innovacc), el clúster del porc, que agrupa 61 empreses i 17 institucions. El pes de la investigació l’han portat l’empresa Bigas Alsina, de Girona, i el centre tecnològic Beta, de la Universitat de Vic, adherit a la xarxa Tecnio. Però hi han participat les principals empreses del sector, a més de la Cambra de Comerç de Girona i la Federació Catalana d’Indústries de la Carn.

El resultat, després d’uns mesos d’investigació, és clar. El pèl del porc i altres residus sòlids no valoritzables del porcí ja tenen sortida com a combustible, que es pot utilitzar en calderes de biomassa. Un substitut més barat i menys contaminant que la utilització de combustibles fòssils com el fuel i el gasoil. I el primer consumidor poden ser els mateixos escorxadors, cosa que suposa la quadratura del cercle, perquè aquestes instal·lacions consumeixen molta escalfor que han de produir a les calderes.

El projecte és una novetat internacional. Fins ara ningú havia trobat la solució al destí del pèl del porc. Fins ara aquest subproducte porcí ha de ser recollit per gestors autoritzats, una obligació que implica un cost bastant elevat, sobretot si es té en compte que a Catalunya n’hi ha molt pocs.

El procediment per convertir aquest residu en combustible és el següent: s’ha d’homogeneïtzar el pèl de porc utilitzant desbast de depuradora (les restes de l’escorxador que queden a la depuradora com vísceres, purins, fems i altres), a través d’un procés de dues fases d’hidròlisi i assecatge. A la prova pilot s’ha cremat en caldera la combustió de farina de pèl, farina de desbast de depuradora, barreja de les dues farines al 50% i mescla de biomassa -closca d’ametlla- amb les dues farines.

El resultat ha sigut que el poder calorífic del pèl de porc i desbast de depuradora és molt alt, d’entre 4.300 i 4.700 quilocalories per quilo, fins i tot per sobre d’altres combustibles de biomassa, com el pèl·let de fusta, el paper i el cartró. Les proves que s’han fet durant l’últim any han demostrat que aquest nou combustible es pot utilitzar en calderes de biomassa i la combustió no genera problemes de contaminació.

A tall d’exemple, l’estudi demostra que la barreja al 50% de pèl i desbast de depuradora proporciona uns 1.000 quilowatts per hora per cada tona de residu. Aquesta producció permet amortitzar en pocs anys la inversió inicial que cal, i que és variable en funció de si s’ha d’adaptar o canviar la caldera. Però per a un escorxador que sacrifiqui 3.500 porcs al dia, l’estalvi en la compra de combustibles fòssils i en la despesa de la gestió del residu pot arribar a 138.000 euros anuals, i el retorn de la inversió s’aconseguiria entre un i tres anys.

Ara, feta la investigació i la prova a Bigas i Alsina SA, el que s’està fent és estudiar l’adaptació a les altres empreses que han participat en el projecte, segons explica Eudald Casas, gerent d’Innovacc, que diu que alguns escorxadors ja estan començant a preparar les seves instal·lacions. Entre aquestes empreses hi ha Patel, Baucells, Embotits Espina, Monter, Escorxador Frigorífic d’Osona, FAR Jamón Serrano, Friselva i Argal, entre d’altres.

Segons Eudald Casas, l’estalvi per a les empreses pot ser molt important, no només pel menor consum de combustible, sinó perquè “suposa una reducció de cost molt important”, ja que prescindeix de la gestió del pèl com a residu. Fins ara el pèl el recollien els gestors autoritzats per dedicar-lo a compostatge, tot i que és difícil de compostar, o gestionar-lo directament a l’abocador, que encara fa que el cost sigui més elevat. Casas també destaca la facilitat d’amortitzar la inversió inicial. Segons explica, en el cas més negatiu, el d’un escorxador que hagués de fer de nou les instal·lacions d’hidròlisi i assecatge i hagués de canviar la caldera, l’estalvi energètic li permetria amortitzar la despesa en només tres anys. Però hi ha moltes instal·lacions, diu, que només canviant els cremadors de la caldera ja podrien fer-ho.

Els investigadors han mirat si en el món s’ha fet res similar, però no han trobat res. El pèl del porc, que fa molts anys s’havia utilitzat per fer raspalls, ara no té cap ús.

Per a Catalunya l’aprofitament del pèl del porc és força important, ja que l’estat espanyol n’és el quart productor mundial i Catalunya suposa el 50% de tot l’Estat. Això vol dir que el volum de sacrifici de porcs a Catalunya és dels més elevats del món. Per fer-se una idea de la importància del sector, la facturació agregada de les empreses associades al clúster del porcí va arribar a 2.380 milions d’euros l’any 2013, amb una exportació de 1.055 milions (el 40% del total) i més de 9.700 empleats.