PERFIL
Empreses 03/06/2012

José Luis Olivas: el polític que somiava a ser banquer

Olivas va passar de la presidència de la Generalitat Valenciana a la de Bancaixa amb una llei dissenyada per ell mateix. La crisi de Bankia ha destapat la seva desastrosa gestió

Vicenç Moliné
2 min
El polític que somiava a
 Ser banquer

BarcelonaEl màxim protagonista de l'actualitat financera del País Valencià és un home nascut l'any 1952 a Motilla del Palancar, un petit poble de Conca, que va estudiar dret a la Universidad Complutense de Madrid i que va arribar a València pel simple fet que hi va trobar feina.

Amb 25 anys va començar a treballar al despatx d'advocats d'Emilio Attard, un dels fundadors de la UCD al País Valencià. S'hi va involucrar de seguida i l'any 1979 va entrar a la llista del partit centrista a les eleccions municipals. Va ser elegit regidor, però quatre anys més tard es va passar a les files d'Alianza Popular.

Ja sota les sigles del PP, l'any 1987 va ser elegit regidor a l'Ajuntament de València, on va ser nomenat responsable d'Economia i Hisenda amb Rita Barberá ja a l'alcaldia. El consistori li va servir de trampolí per, amb la victòria del PP a les autonòmiques del 1995, entrar a la Generalitat Valenciana amb Eduardo Zaplana.

Control de les caixes

Va ocupar el càrrec de conseller d'Economia i Hisenda i el seu primer projecte va ser una reforma de la llei de caixes valenciana. L'objectiu: prendre'n el control.

Olivas va modificar la legislació de manera que l'administració pogués nomenar el 50% dels consells d'administració, amb la qual cosa se'n garantia la fidelitat. Els socialistes no s'hi van oposar, ja que Manuel Chaves acabava d'aprovar exactament el mateix a Andalusia.

Quan Zaplana va marxar a Madrid per dirigir el ministeri de Treball, Olivas (aleshores vicepresident) va ocupar la presidència de la Generalitat durant gairebé un any, fins que l'estiu del 2003 Francisco Camps va guanyar les eleccions.

La llei de caixes que ell mateix havia dissenyat va servir perquè els seus companys de partit li facilitessin l'accés a la presidència de Bancaixa l'any 2004 i, per extensió, del Banc de València, del qual Bancaixa era l'accionista majoritari.

Tot i que la presidència de Bancaixa és un càrrec eminentment honorífic, Olivas el va convertir en executiu. El poder que li conferia el suport polític li va donar un control absolut de les dues entitats, les quals va abocar als lucratius negocis immobiliaris facilitats per les requalificacions als municipis controlats pel seu partit, el PP. Com a contrapartida, Bancaixa finançava apostes polítiques de dubtosa rendibilitat, com Terra Mítica o el Gran Premi de València de Fórmula 1.

Declivi d'un banquer

L'esclat de la crisi va portar les fusions entre caixes, i Bancaixa va ser aparellada amb l'altra gran caixa del PP, Caja Madrid. Olivas va intentar mantenir una quota de poder en la nova entitat i en va aconseguir ocupar la vicepresidència.

Les desavinences amb Rodrigo Rato, president de Bankia, van dificultar la seva relació (Rato fins i tot va insinuar que l'havia enganyat amb els comptes de Bancaixa) i la intervenció del Banc de València per part del FROB, a finals de l'any passat, va acabar forçant la dimissió d'Olivas al capdavant d'aquest petit banc. Olivas, però, es va aferrar a la seva cadira a Bancaixa, que no va abandonar fins al 21 de maig. Si no aconsegueix la indemnització, sempre li quedaran els privilegis d'haver estat president de la Generalitat Valenciana.

stats