INDÚSTRIA
DANI CORDERO

El valor d’anar directe a la brossa

Saplex ha augmentat un 56% les seves vendes des que es va iniciar el procés per prohibir les bosses de nanses regalades als comerços

El valor  d’anar directe  a la brossa / CRISTINA CALDERER Zoom

Saplex és el principal fabricant a Espanya de bosses d’escombraries. Durant anys van veure com les seves vendes creixien però de manera molt continguda i, fins i tot, com va passar el 2008, es contreien. I això malgrat que l’augment del consum va fer que els contenidors de brossa s’omplissin cada vegada més de pressa. Les seves bosses no eren les protagonistes, sinó les de nanses que regalaven en totes les botigues per posar-hi el que es comprava. “La bossa d’escombraries era un producte banalitzat -expliquen fonts de la companyia- i desvaloritzat, però nosaltres confiàvem que les bosses de samarreta (les de nanses) acabarien desapareixent, com ja havia passat al nord d’Europa”. El temps ha donat la raó a l’empresa propietat de les famílies Folch i Fuster, que ha vist com pel camí desapareixien competidors. Avui, el mercat se’l reparteixen amb Spher, Plásticos Romero i Plasbel.

Les bosses fetes amb l’únic sentit d’acabar al contenidor han viscut poques innovacions, i potser per això els ciutadans van optar per les bosses gratuïtes de les botigues per fer la mateixa funció. El 1977 Saplex va introduir el primer canvi important i que el comprador va detectar fàcilment: un color que no fos l’habitual negre i una mica de perfum. El 1989 van introduir el tancament fàcil amb una veta i es van convertir en els primers productors que introduïen aquest sistema en els rotllos de bosses. El 1997 van anar a Itàlia i van aconseguir la patent per produir les primeres bosses compostables per a recollida selectiva. Del 2014 és l’últim projecte: fer sacs de plàstic prou forts per resistir la recollida neumàtica en hospitals. Hi ha poca cosa més en una empresa que creu que l’especialització és el camí a l’èxit. Només van sortir-se’n el 2007, quan Mercadona els va encarregar que fessin bosses per emmagatzemar aliments.

Però Saplex mai ha volgut saber res de les bosses de camisa, les que regalaven a les botigues i que a partir del 2009 es va obligar a fer pagar. Ni per vendre-les a Mercadona ni a la resta de cadenes de distribució a les quals serveix. L’aposta els va sortir bé. Des del 2009 el seu consum es va reduir a Catalunya un 90% a causa de les noves normatives que impedien que fossin regalades. Les bosses d’escombraries han tornat a dominar els contenidors. I Saplex ha vist com li augmentava la facturació, amb salts importants els anys 2010 i 2011, però amb creixements a les vendes que han anat augmentant any rere any. El 2017 van facturar 55,15 milions d’euros, un 56% més que el que venien el 2009. L’any vinent esperen assolir els 58 milions d’euros de vendes.

La cadena de distribució de Juan Roig ha sigut essencial en aquest procés: suposa el 87% de la seva facturació gràcies al control que té de la gran distribució espanyola. Saplex controla el 52% del mercat de les bosses d’escombraries a Espanya i un 42% del de les bosses d’alimentació. L’aposta per les bosses de compostatge no ha contribuït gaire al seu creixement: només representa un 0,8% de les vendes. I això que a Catalunya les seves vendes van créixer l’any passat un 23%. “És una bossa que només fa servir el que és molt militant del reciclatge”, expliquen des de la companyia. El ciutadà mitjà es nega a assumir encara el seu cost (la matèria primera, el biopolímer, és un 133% més car que el polietilè que s’utilitza habitualment) i les mides i resistències inferiors d’aquest tipus de bosses. La bona notícia per a la companyia és que la bossa no negra, més cara, creix molt més en vendes. I que les exportacions van creixent, tot i que encara representen un fragment molt petit (el 6%) del conjunt de les vendes.

Des de Saplex es defensa que el seu és un negoci de vendes conegudes, previsibles i planificables, motiu pel qual tenen clares les seves necessitats per als pròxims anys. Per això preveuen invertir 6 milions d’euros per ampliar la capacitat de producció de la seva planta de Canovelles. Passarà de 24.000 tones a 26.000. I asseguren que estan capacitats per respondre a qualsevol canvi normatiu. “Estem preparats; la tecnologia és la mateixa”. La qüestió, expliquen, és guanyar eficiència: més producció i menys costos. D’aquí la inversió en màquines noves.