BEGUDES
DANI CORDERO

El secret del granissat de 15 gustos

Granizados Maresme s’ha fet un lloc apostant per una estructura reduïda i per cobrir els forats que deixava buits la competència

El secret  del granissat  de 15 gustos / FELIP ARIZA Zoom

Julio Aranda muntava dijous una màquina de fer granissats en un ferri de Baleària a València. És el primer dels seus aparells que instal·la en un vaixell. Aquest economista porta des del 1995 en el negoci dels refrescos glaçats, tot i que no es va decidir, juntament amb el seu soci José Manuel González, a muntar la seva actual empresa fins sis anys després, quan van considerar que el mercat estava prou testat. Avui Granizados Maresme és una de les empreses referents del seu sector, després que s’hagi fet un nom omplint els forats que deixava buits la competència fins que es va convertir en un rival.

L’any passat van facturar 1,2 milions d’euros i aquest any preveien arribar als 1,5 milions, però les seves estimacions se les ha endut el temps: les baixes temperatures i les pluges que han afectat els fabricants de cervesa i els de refrescos també han deixat tocades les seves vendes. Aranda va explicar fa poques setmanes als seus 17 treballadors que amb sort tancarien l’actual exercici amb la mateixa xifra de vendes que l’any passat. Amb tot, estan contents de la marxa del negoci.

Les deu màquines que van comprar per començar a prendre el pols al mercat s’han convertit en gairebé un miler. Van començar en una residència d’avis, una estació de Renfe i una caserna de la Guàrdia Civil -allà on no volia anar ningú perquè no hi veien prou negoci- i avui copen els principals punts turístics de la Costa Daurada i la Costa Brava, tenen una presència important a Almeria i Galícia i, fins i tot, estan fent un tímid desembarcament a Portugal i França. La seva gamma de productes multigust els ha obert el camí de l’èxit, que ara intenten completar amb productes naturals i amb granissats sense sucre, una de les novetats d’aquesta temporada, en què Granizados Maresme ha arribat a la majoria d’edat. Aquell geriàtric en què van començar els va assenyalar quin seria el seu granissat bestseller : el de maduixa. El de llimona, un clàssic, fa quatre temporades que va deixar de ser el més venut. L’explicació del canvi s’explica, en part, perquè el negoci de la companyia es basa en dipòsits de granissat neutre, al qual s’afegeix l’emulsió un cop se serveix al got. Aquesta opció permet als establiments tenir una gamma de fins a 15 gustos diferents i el client té un gran ventall d’eleccions.

“La maquinària s’ha de comprar i després llogar-la al client, i en aquest sector, que és molt estacional i en què hi ha entre cinc i sis mesos d’explotació real, l’estacionalitat es converteix en una barrera d’entrada”, explica Aranda. La solució que va adoptar la companyia va ser que tothom, més o menys, pogués fer de tot: els mateixos que poden repartir màquines a l’estiu les desmunten a l’hivern i fan la posada a punt per a la següent campanya. Qui porta la recepció pot fer a l’hora tasques de facturació. O el director comercial, el mateix Aranda, pot ser dimecres a Madrid fent visites comercials i dijous a Dénia muntant les màquines en un vaixell amb qui acaben de firmar un contracte.

La gestió de les màquines és imprescindible en aquest negoci. Sobretot quan l’empresa no fabrica el producte que s’acaba posant en el granissat final que prenen els consumidors. Aquesta tasca, de moment, està en mans d’empreses especialitzades. Els gustos dels concentrats amb què treballa Granizados Maresme els dissenya la companyia, però la seva fabricació queda en mans de companyies d’aromes especialitzades que els hi acaben de fabricar. “Per al nostre negoci, bona part de l’èxit és treballar amb un bon aromatista que sàpiga facilitar-te l’emulsió per fer el producte que tens pensat”, diu Aranda.

Resoldre aquest gap en la cadena de negoci és l’última etapa que pretén resoldre la companyia. Recentment va adquirir una nova nau a Pineda de Mar en què ha invertit 700.000 euros. Està en tràmits de fer-hi les barreges de producte. “El que volem no és tant aconseguir estalvis com controlar tota la cadena de producció per evitar problemes a l’estiu o garantir-ne una solució ràpida”, diu el cofundador de la companyia, que explica que justament aquests dies han rebut una emulsió de mojito que haurà de ser reprocessada perquè el color és massa intens per ser servida als clients. “Un problema que a l’abril no seria res, en plena campanya és un greu maldecap; tot es magnifica”, diu.