El negoci que va saltar d’un burro a descobrir Le Corbusier

El besavi d'Oriol Casamitjana transportava les taules i cadires que fabricava al seu taller de Terrassa amb un burro. Era el 1918, però anys més tard el seu fill Josep el va convèncer d’obrir una botiga per vendre el mobiliari a la resta de pobles del Vallès. Al final va acabar agafant les regnes del negoci i enamorant-se del disseny que començava a arribar amb l’escola de la Bauhaus. Un viatge a França de Josep Casamitjana va ser el detonant perquè l’empresari es decidís a importar els models dels noms més importants de l’avantguarda de l’època. “Vam ser pioners a portar Le Corbusier a Catalunya”, explica l’actual director general, Oriol Casamitjana. Cent anys després de la fundació, ara és la quarta generació de la família la que dirigeix aquesta empresa de distribució de mobles de disseny, que l’any passat es va acostar a unes vendes de 3,5 milions d’euros.

Models com les cadires Barcelona de Mies van der Rohe també es van introduir a les cases dels catalans a través de les botigues de Casamitjana. “Aleshores vam aconseguir la majoria de patents de marques com la italiana Cassina, que encara ara factura més de 100 milions d’euros”, afirma l’empresari. De fet, molts dels seus èxits de vendes són models dels anys 60 que s’han convertit en icones de l’interiorisme, com ara els mobles dels danesos Carl Hansen.

Actualment la companyia disposa de dos espais d’exposició a Terrassa i Barcelona, a banda d’un magatzem a la ciutat del Vallès on guarda l’estoc. “Per a nosaltres és clau per poder ensenyar i argumentar els dissenys que venem”, raona Casamitjana. Malgrat que l’empresa no es planteja incorporar un tercer local en un futur pròxim, el director general admet que els agradaria sumar més metres quadrats d’exposició als 1.200 que ja tenen a la capital catalana.

En un principi Casamitjana va començar omplint cases particulars de mobles de disseny d’avantguarda, però l’esgotament del mercat immobiliari va impulsar el negoci de les oficines. “Van arribar a representar el 60%, però ara tornen a rondar el 45%”, explica el director general. Entre altres projectes, s’ha encarregat de moblar els espais de treball del centre tecnològic Leitat i de la companyia biotecnològica Telstar. A més, ha assumit també el moblament d’hotels de la cadena catalana Mercer i d’apartaments de luxe a Andorra.

Si el 2007 va ser el seu millor any en vendes, l’empresa no es va escapar del sotrac dels fabricants de mobles. Va patir una davallada de la facturació del 50% el 2009. Tot i així, Casamitjana assegura que el desastre financer va ser més contingut que en altres empreses del sector perquè la gamma alta en mobiliari no va patir tant com la mitjana. “Vam tenir la sort que aleshores ja fèiem disseny d’oficines”, admet el directiu de la companyia.

Ara l’empresa busca anar de bracet dels arquitectes i interioristes del moment per fer un salt en la facturació. La previsió per al 2019 és obtenir uns ingressos de quatre milions d’euros i intentar arribar als quatre i mig el 2020. Casamitjana té una plantilla d’una dotzena de treballadors repartits entre Barcelona i Terrassa. Les seves botigues són una rara avis del sector, perquè la direcció va decidir que tots els locals tancarien cada dia a dos quarts de vuit per facilitar la conciliació laboral dels empleats. Amb aquesta política l’empresa ha obtingut uns quants premis.

El mes passat va celebrar el centenari amb un acte al Museu del Disseny de Barcelona en què va omplir el recinte de les Glòries amb els mobles més destacats que han passat per la seva botiga els últims 100 anys