SALUT
NATÀLIA VILA

La mútua que es va posar la barretina per sortir de la crisi

El 2015 Mútuacat va fer un canvi d’estratègia i es va mostrar obertament catalanista per recuperar la facturació i els resultats que va perdre amb la crisi

La mútua que es va posar la barretina per sortir de la crisi / PERE TORDERA Zoom

De maneres de superar la crisi n’hi ha tantes com d’empreses. Però la sortida que va triar Mútuacat és ben particular. El 2015, després de veure que, malgrat tots els esforços de contenció, la facturació i els resultats s’havien enfonsat amb la crisi, l’aleshores Mútua Manresana va decidir fer un pas endavant i contrari al que feien la majoria d’empreses: van optar, en plena crisi política, per reivindicar la seva catalanitat.

“El canvi de nom a Mútuacat era una idea que feia temps que ens rondava pel cap -explica Ricard Macià, director general d’aquesta mútua-. Ho vam fer bàsicament per començar a créixer; volíem anar més enllà de la nostra àrea geogràfica tradicional [el Bages] i ser la mútua catalana”. Aquest canvi, però, era l’inici d’una campanya molt més explícita. “Vam fer una aposta decidida de país -admet Macià-: de fer les coses pensant sempre en clau de país, en català, donant cabuda a tothom que visqui aquí, però tenint molt clar d’on som”.

Entre el 2007 i el 2015 aquesta mútua va perdre dos milions d’euros de facturació. “Vam passar de facturar més de 7,5 milions el 2007 a poc més de 5 milions”, recorda Macià, que, amb perspectiva, admet que estaven massa enfocats als clients autònoms, que amb la crisi van prescindir d’una assegurança no obligatòria, com és la mútua. Això els va fer ser “imaginatius”: “Vam pensar com ens podíem fer visibles sense fer una gran campanya televisiva o de premsa, perquè no teníem recursos”. El resultat el van trobar a les xarxes, dient el que eren, “és a dir, una mutualitat catalana”.

Van canviar el nom, el logo, els colors i la web, que es va convertir en tota una declaració d’intencions. El seu nom inclou el .cat, el logo emula uns castellers i totes les seves comunicacions són en català. Mostrar-se obertament catalanistes també els va portar a posicionar-se clarament la tardor passada, en els moments més tensos del Procés. “Un dia obres el diari i comences a veure que moltes empreses estan traslladant la seu. Nosaltres sortim i assegurem que no ens mourem d’aquí, som catalans, hem sigut catalans i seguirem sent catalans”, assegura Macià, que admet que podrien ampliar mercat a la resta d’Espanya, però que prefereixen seguir treballant aquí perquè “encara hi ha molt camí per recórrer a Catalunya”.

El cert és que posar-se la barretina amb orgull els està funcionant. “Entre el 2016 i el 2017 la facturació ha crescut un 16,5%”, assegura el director general. Els ingressos ja han tornat als nivells precrisi. Les pèrdues també s’han anat eixugant: el resultat encara és negatiu, però Macià està confiat: “Aquest és l’any decisiu, en què volem deixar de tenir pèrdues per quedar-nos en equilibri o tenir ja algun guany”. De moment, el pla de negoci ha complert els seus objectius els últims dos anys i els números vermells han passat de superar els 800.000 el 2014 als 200.000 l’any passat.

“Vam decidir no tocar l’estructura, no acomiadar gent ni tocar els salaris; també podríem haver apujat les quotes però això hauria fet que molts mutualistes marxessin; així que vam optar per créixer i, per a això, necessitàvem visibilitat”, admet Macià per justificar la seva estratègia, que va anar acompanyada d’una contenció de la despesa. “Vam renegociar amb els proveïdors; i tampoc vam contractar ningú més, tot i que la feina va pujar. Aquest és l’esforç que ha fet el personal”, explica.

La seva nova web s’esforça a explicar tots aquests canvis. Fins i tot el perquè del seu color corporatiu: el taronja. “No volem que se’ns confongui amb un partit polític molt determinat”, fa Macià amb un somriure. Fins i tot això està pensat. “El nostre color surt de la barreja de quatre parts de vermell i cinc de grogues; surt de la senyera”, remata.

Més continguts de l'emprenem