INNOVACIÓ
PAULA CLEMENTE

Una màquina de fer abraçades o com resoldre el buit físic en època de covid-19

L’invent s’havia pensat per a persones autistes però ara es planteja també com a resposta a la falta de contacte

Una màquina de fer abraçades o com resoldre el buit físic en època de covid-19 / IRENE GUTIÉRREZ Zoom

Entre totes les coses que es podran retreure al 2020 -encara que segur que hi ha qui se’n congratuli-, n’hi ha una de ben insòlita: haver rebaixat l’efusivitat física tan associada a la cultura mediterrània. Almenys entre aquells que hagin confiat en la distància física com a mesura de prevenció del covid-19. I almenys, també, si parlem d’abraçar humans. Perquè una empresa i una associació que aparentment no tenen res a veure han desenvolupat una màquina que permet el contacte físic sense perill, sobretot perquè qui abraça és un robot. “Davant la situació actual, la màquina podria pal·liar la falta d’abraçades que implica mantenir la distància física en un ampli ventall de situacions”, assenyalen els responsables.

L’invent és, ras i curt, una màquina de fer abraçades, però en realitat té un raonament al darrere que va una mica més enllà del context covid-19: es proposa ajudar la població autista. De fet, qui l’ha dissenyat i patentat (l’empresa dedicada a la recerca, desenvolupament i protecció d’innovacions GDPi, situada al Centre Europeu d’Empreses i Innovació de Cartagena) ho ha fet a petició d’una associació catalana per a persones amb autisme fundada i promoguda per María Martí Esparza, de l’Associació TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) del Vallès Occidental.

L’aparell és una mena de trípode amb dos braços fets de coixí a la part superior que es mouen mitjançant un comandament a distància que permet graduar i controlar la pressió de l’abraçada. Tècnicament, la màquina és capaç d’abraçar la persona exercint la pressió exacta que necessiti. A més, les pales encoixinades que duen a terme l’abraçada es poden col·locar a unes quantes altures per poder interactuar amb gent de qualsevol alçada o fins i tot nens. Ara bé, la innovació que la diferencia dels dos models previs és que pot abraçar una persona que estigui dreta o asseguda. Fins ara, aquesta mena de màquines només sabien abraçar persones estirades. “D’aquesta manera -defensen els creadors- es percep amb més intensitat l’abraçada i l’efecte terapèutic és més gran”.

La idea ballava pel cap de la mateixa María Martí Esparza des que va llegir el llibre de Temple Grandin, una científica diagnosticada amb aquest trastorn i que va descobrir als anys 60 que una lleugera pressió amb un enginy de dos panells als dos costats del cos calmava i desestressava les vaques abans que les sacrifiquessin. Des de llavors s’ha desenvolupat una altra màquina prèvia a la de María Martí Esparza i GDPi.

“Quan vaig llegir la història de Grandin vaig començar a voler aquesta màquina: vaig buscar subvencions sense sort, perquè ningú hi creia, i era difícil per a nosaltres [com a associació] perquè és cara, aparatosa i difícil de gestionar”, explica Martí Esparza a l’ARA. El que faltava, vist en perspectiva, era explicar la història a Enrique Villacé (de l’Associació d’Inventors d’Espanya i representant de GDPi) i que un confinament donés temps a l’inventor per desenvolupar la idea. “Va aconseguir les peces i la va fer -explica la impulsora-. Em va enviar un vídeo molt precari del model més bàsic i vaig quedar al·lucinada: a través del meu coneixement i del seu vam anar perfeccionant-la fins a provar-la ell a casa seva i quedar-ne absolutament convençut”.

La màquina naixia per ajudar, sobretot, la població autista, però de passada pretén donar resposta al contacte físic que faltarà en general a partir d’ara durant els moments complicats. “Que tothom sàpiga que en un moment d’estrès hi ha alguna cosa que et comprimeix per poder descomprimir”, resumeix Martí Esparza. De moment, en tenen un prototip que utilitzarà l’associació com a prova pilot. Més enllà d’això, el pla dels dos inventors és que pugui arribar a altres sectors on consideren que se’n pot treure molt de profit: infermeres, malalts que no poden tenir visites, gent gran, gent paraplègica... Fins i tot pensen portar-la al món veterinari, en honor a l’origen de la idea. “Això ja no és pensant en el covid-19 -conclou-, sinó per eixamplar el ventall d’usos més enllà”.