Les cinc lliçons de l’últim director d’Expo Mobi

El seu avi matern va ser un dels fundadors de l’empresa d’autobusos banyolina Teisa, però va ser el patern qui va introduir la família de Jordi Tarragona en el negoci de vendre lleixes i cadires. Mobles Tarragona va ser l’embrió del que als anys vuitanta es va convertir en Expo Mobi, la cadena catalana de mobles que es va acabar extingint el 2013. Ara el seu últim gerent i el cinquè dels sis fills de la família explica al llibre Continuar? Vendre? Tancar? Apunts d’un empresari familiar quines són les claus per tenir clar quan cal reformular un negoci familiar o abaixar-ne la persiana. “Quan em vaig fer càrrec de l’empresa, el 1986, no arribàvem als 100 treballadors, i el juliol del 2007 vam superar les 500 persones a la punta del sector”, explica Tarragona. A partir d’aquí, l’empresa va haver d’ajustar-se el cinturó per la davallada del consum durant la crisi i l’empenta de competidors estrangers com ara Ikea o Conforama fins al seu tancament final. Què en va aprendre l’empresari?

1. “Cal poder-se entendre entre les diferents branques de la família”. Des del naixement de la companyia, Tarragona ha vist almenys tres divorcis dins el negoci de mobles familiar. El primer va ser durant l’arrencada, el 1980, quan les discussions per la successió de la companyia van provocar que una part s’escindís de Mobles Tarragona per crear Expo Mobi. Sis anys després l’empresa va tornar a viure una nova disputa per la direcció, que es va resoldre quan Jordi Tarragona va començar a liderar la cadena. L’última es va produir el 2007, quan un dels seus germans va decidir separar-se del negoci per diferències en el protocol. “La relació entre les persones és clau i has de poder entendre que les parts de la família tenen interessos diferents”, raona. De fet, assegura que si la sortida de socis o “poda” es fa a temps i ben feta també pot “enfortir” l’empresa. Tot i així, reconeix que el seu negoci era més fàcil de trossejar que molts altres.
2. .“Tancar un negoci té una càrrega emocional molt alta”. Al principi de la recessió, Expo Mobi va decidir fer-hi front no cobrint les baixes voluntàries i va reduir la plantilla al 50% en tres anys. Just abans l’empresa havia arribat a tenir unes vendes de 74 milions d’euros, però el sector dels mobles va començar a enfonsar-se quan la construcció va quedar tocada. “A més, grans cadenes estrangeres estan redefinint el comerç físic amb una gran potència”, afirma Tarragona. De fet, l’empresa també va intentar explotar el segment low cost amb les franquícies Tu Mueble, que encara no s’havien implantat a Catalunya. Ja ho havia provat abans de la crisi amb Cash Mobel, una nova marca de mobles amb distribució a l’engròs i grans descomptes.
3. “Només et pot trair aquell en qui confies cegament”. Tarragona explica que de la nit al dia el director financer d’Expo Mobi va marxar de l’empresa amb un correu electrònic en què deia: “Sento el que he fet”. L’empresari no vol entrar en més detalls “escabrosos”, però, relata, amb la marxa del directiu va quedar clar que la tresoreria de l’empresa no era suficient. “A aquest incident casual s’hi va afegir una crisi de sector, que va arribar a caure un 80%, i una d’estructural, que ho afectava tot”, explica Tarragona. Finalment, Expo Mobi va presentar concurs el març del 2013, ja que l’administració li exigia garanties reals per assegurar que podia ajornar el seu deute.
4. “No posis diner bo sobre un negoci dolent”. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar la família Tarragona un cop es van esgotar les vies per rescatar l’empresa. El directiu era l’únic membre de la nissaga que treballava a Expo Mobi i es va optar per mantenir part del capital de la família fora dels negocis i no aportar més diners a la cadena. “Jo vaig dir que treballaria per a la família, però no amb la família”, explica. Segons la seva opinió, sempre és millor que a l’empresa no hi treballin gaires membres de la família, sinó incorporar gestors externs que hi confiïn i sàpiguen treure-li rendibilitat. “En el nostre cas la crisi ens va ajudar a fer pinya i reduir diferències, encara que tornessin a sorgir més tard”, apunta. La família encara conserva una family office amb què fa sobretot inversions immobiliàries. Tot i així, Expo Mobi no va morir del tot. Uns extreballadors van comprar la marca quan l’empresa es va vendre els actius i encara conserven uns quants establiments en diferents punts de Catalunya.
5. “Pots crear riquesa tu o ajudar els que la creen”. Des que va tancar Expo Mobi -la liquidació va durar tres anys i l’últim contracte amb un treballador va acabar l’agost del 2016- Tarragona s’ha dedicat a fer de consultor per a empreses familiars com la seva. Amb aquesta nova vida busca donar la resposta a la mateixa pregunta que es va fer: continuar, vendre o tancar? No es planteja engegar un nou negoci, però confia que a la família hi perviurà la tradició. “Alguns de la següent generació és gairebé segur que ho faran, però això no s’hereta amb l’ADN”, sentencia.