BASARS
IRENE RIART

El lent adeu dels basars al gat xinès de la sort

Les populars botigues es transformen en establiments reformats que ofereixen productes de més qualitat

El lent adeu dels basars al gat xinès de la sort. FELIP ARIZA Zoom

Els basars s’associen popularment a un local amb prestatgeries caòtiques, preus molt assequibles i objectes de baixa qualitat. Així era, almenys, fins ara. Però el cert és que bona part d’aquests comerços volen canviar la seva imatge, i en els últims temps han impulsat un procés progressiu de renovació. Alguns establiments han apostat per reformar la seva estètica, d’altres per especialitzar-se en una gamma de productes o millorar la qualitat de la seva oferta. Al final l’objectiu és sempre el mateix: desfer-se dels estereotips dels basars.

La voluntat de renovació dels basars es veu, per exemple, en el canvi d’imatge. Els nous basars fugen dels locals petits plens d’objectes entaforats i opten per locals més amplis i plens de llum. Segons Neus Soler, professora d’economia i investigadora de la UOC, en els últims anys “els basars han hagut de replantejar-se els seus punts febles”, com “el desordre dels locals”.

En aquest sentit, Carolina Luis, directora del màster de màrqueting de la Barcelona School of Management, explica que la millora de la imatge s’ha desenvolupat a nivell intern, en l’organització de la botiga, però també en l’exterior, amb l’aparença de cara al públic. “Es vol canviar del tot la imatge dels basars fins ara: es busca qualitat i eficiència”, afirma Luis.

Tot i això, el canvi més rellevant ha tingut lloc en els productes que s’ofereixen. Són molts els basars que han decidit renovar la carta de productes i hi han incòs, per exemple, productes d’electrònica que abans no hi tenien tanta presència. Incorporen des de cables fins a auriculars, però també televisors i petits electrodomèstics de gamma mitjana. Segons detalla Soler, aquesta nova gamma “abans no encaixava amb el concepte dels basars” perquè el consumidor exigia certa qualitat més enllà del baix preu, aspectes que ara han quedat resolts.

Altres basars, en canvi, han optat per augmentar el protagonisme de la decoració. El parament de la llar ja era una línia de productes associada popularment als basars, però ara ha evolucionat fins a oferir mobles o material tèxtil com llençols o catifes. Carolina Luis explica que els consumidors abans es conformaven amb un servei “ràpid i barat” però que al final podia causar certa “frustració” per la baixa qualitat de les peces. “Els basars han vist l’oportunitat d’incloure productes nous que abans no tenien per seguir competint amb la resta de comerços”, apunta Luis.

Són botigues molt reactives a la demanda i s’han adaptat al context de recuperació com ho van fer a la crisi

Una altra de les novetats en els basars és la venda de plantes i material de jardineria. Alguns dels establiments ofereixen des de plantes fins a testos o tractaments químics. Luis assenyala com la jardineria és un nou camp per a aquests establiments: “Els vivers de plantes ajuden a l’estètica del local i serveixen també per captar l’atenció de clients nous”. De fet, Luis afirma que les plantes són un negoci “molt rendible” per als basars, ja que poden “guanyar molts diners” si en tenen bona cura.

Alguns establiments, però, han fet un pas més i han decidit especialitzar-se en un àmbit concret, com els serveis de telefonia, per augmentar la seva sofisticació. Aquesta tendència, però, no només s’ha produït en els comerços al detall, sinó també en establiments semblants de restauració o moda. Segons Luis, amb aquest nivell més alt d’especialització es vol arribar a “trobar nínxols de mercat més concrets” i alhora ser més rendibles i eficients, ja que permet “oferir millors productes a preus populars”.

Aquestes transformacions dels basars han sigut provocades per diversos canvis en el sector del comerç. Neus Soler afirma que els basars han sabut aprofitar un moment de lleugera recuperació econòmica per reforçar-se enfront de la competència (sovint ells mateixos) i les demandes més exigents dels consumidors. Ara s’hi poden trobar productes nacionals o fabricats fora de la Xina, però també amb una carta més àmplia. En la mateixa línia, Carolina Luis apunta que els comerciants dels basars “han sigut molt reactius per entendre què vol el públic”.

D’altra banda, Luis també destaca que molts d’aquests establiments tenien ja una situació estratègica en barris de classe treballadora. Hi han pogut vendre els seus productes a preus més assequibles que la competència i, amb l’arribada de la crisi, van convertir-se en una alternativa per a la gent amb pocs recursos.

Tot i això, anys després aquests tipus d’establiments han evolucionat per millorar la seva qualitat i posar-se al nivell de la competència. “L’oferta i el valor dels basars ha augmentat i s’han uniformitzat respecte a la resta de comerços, que també han abaratit els seus productes”, detalla Luis.

El comerç low cost, com els basars, ha anat desfent-se de molts estereotips de cara al públic. Segons apunta Soler, bona part d’aquesta tendència ha sigut gràcies a grans cadenes de productes low cost estrangeres, com Primark. L’estratègia de Primark, per exemple, s’ha centrat en assimilar la seva imatge a la de qualsevol altra cadena, tot i que els productes siguin de més baix preu.

Els estereotips respecte als basars s’han anat perdent gràcies a cadenes ‘low-cost’ com Primark

Així doncs, els basars han aplicat una fórmula similar als seus locals i han reproduït l’estètica d’altres comerços semblants, des de l’ambientació fins a la disposició de les prestatgeries. Malgrat això, segueixen oferint productes de menys qualitat i a preus més baixos. Aquesta nova imatge ha fet, segons Soler, que el consumidor no vegi “com una incomoditat” el fet de comprar en establiments low cost, sinó que ho associï a una experiència com la de “qualsevol altra botiga”.

La modernització dels basars, però, també ha portat més homogeneïtat de l’oferta en el món del comerç al detall. Segons Carolina Luis, “els basars segueixen sent competitius pels seus preus”, però ja poden competir al mateix nivell que la resta d’establiments. “S’han convertit en un maldecap per a molts comerciants”, diu Luis.

Però aconseguir l’equilibri entre uns preus baixos i la sostenibilitat econòmica és molt difícil. Una de les dificultats amb les quals s’han trobat els basars ha sigut l’auge del preu del lloguer dels locals. Segons Carolina Luis, en alguns basars més tradicionals “el nivell de vendes no arriba sempre a cobrir el preu del lloguer” i han acabat tancant o reubicant-se en un altre local.

Així, la presència de basars s’ha reduït en alguns barris, ja que les botigues més petites no han pogut sumar-se a aquest procés de transformació. Segons Shufen Chen, presidenta de l’Associació Cultural Popular Xinesa-Catalana, pocs xinesos opten actualment per obrir aquest tipus de negoci, perquè no tenen els recursos per competir amb els grans basars moderns. “Ara es posa el focus en el sector de l’estètica o la restauració”, explica Chen.

La realitat és que, amb l’auge del comerç online, els basars tradicionals han sigut substituïts per portals com la companyia americana Amazon o la també xinesa Alibaba. Renovar els locals i l’oferta de productes ha sigut clau per aconseguir mantenir-se com uns establiments ja consolidats a Catalunya.

Uns altres comerços afectats col·lateralment per la renovació dels basars són les icòniques botiguestot-a-cent. Un exemple és Tot per Casa, situada al centre de Badalona. Pere Joan, propietari de l’establiment, va obrir el seu primer tot-a-cent el 1994, amb només 21 anys, quan aquest format estava en un bon moment dins del sector. Joan, però, explica resignat com aquests tipus de comerços han anat perdent força: “No vam poder competir amb els basars i vam anar desapareixent, la gent ni ens recorda”.

Entre el 2005 i el 2010, molts establiments tot-a-cent van abaixar la persiana. Joan atribueix la fi d’aquest fenomen a l’arribada de la crisi i a la pressió exercida pel comerç online i els basars. L’emprenedor, que havia arribat a tenir set locals, va traspassar les seves botigues a comerciants xinesos i es va quedar només amb un establiment a Badalona. “Sempre hem volgut preservar el nostre model de negoci, sense caure en la precarietat i amb uns horaris com la resta de comerços”, explica. A l’extrem oposat a la seva fidelitat al model hi ha el basar: elàstic i adaptable, cada cop s’assembla menys altot-a-cent i segueix en plena forma.