INDÚSTRIA

L’impressor d’etiquetes que va créixer amb Freixenet i Codorníu

Varias Impressors celebra el seu centenari amb un negoci molt més diversificat respecte als seus inicis

Albert Cadanet
3 min
L’impressor d’etiquetes que  va créixer amb Freixenet i Codorníu

Quatre anys després que sortís al mercat la primera ampolla de Freixenet naixia, el 1918, Varias Impressors, de la mà de Josep Varias Bou. Quan la paraula emprenedor amb prou feines s’utilitzava, i ni de llarg amb tanta freqüència com ara, aquest jove de 18 anys va obrir un taller d’impressió als baixos de la casa familiar, al carrer Raval de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès). L’empresa, llavors, posava tinta a tota mena de productes: targetes de benvinguda, esqueles i programes de cinema, entre molts d’altres. Situada a la població bressol del cava, era qüestió de temps que incorporés la impressió d’etiquetes de vins escumosos a la seva cartera de productes.

Precisament el negoci va començar a prendre forma amb Freixenet. “Va ser una cosa natural; en el seu moment, Freixenet també era una empresa petita com nosaltres”, explica Josep Varias Ribot, que és el net del fundador de l’empresa i l’actual propietari i director general de Varias Impressors.

La impressió d’etiquetes dins la companyia va créixer a passos de gegant durant la dècada dels 60, quan Codorníu va oferir a Varias Impressors ser el seu proveïdor principal pel que fa a l’etiquetatge. Des de llavors, els dos grans productors cavistes es van convertir en el principal client del grup de Sant Sadurní, un vincle que s’ha mantingut intacte fins al segle XXI. “Continuem sent el proveïdor número 1 de Codorníu i un dels més importants per a Freixenet”, comenta Josep Varias Ribot.

Avui dia, les dues empreses representen el 35% de la facturació de Varias Impressors, tot i que aquest percentatge s’havia arribat a situar en el 80%. Conscient de l’estancament de les vendes del cava els últims anys, l’empresa ha apostat per un pla de diversificació en altres sectors. Ara també ofereix els seus serveis en àmbits com la cosmètica i l’alimentació. “Es tracta de fer créixer el negoci”, comenta Josep Varias Ribot. Això sí, “sense perdre el focus en el sector del vi i el cava”, afegeix.

Com a empresa centenària, les tres generacions de la família Varias han hagut de superar tota mena d’obstacles: des d’una guerra civil fins a la crisi econòmica més funesta dels últims anys, passant per l’adaptació a les tendències de mercat i als nous models de producció. Ara el sector està en un moment estable, i el factor diferencial “passa per la innovació”, segons el president de Varias. “Intentem fer coses diferents dels altres”, diu Varias, i explica que ara tenen “un departament de colorimetria” que investiga sobre la formació dels diferents colors perquè els tons de les etiquetes s’acostin cada cop més a les exigències del client.

Durant els últims anys, l’empresa també ha començat a apostar per un tipus d’etiquetes anomenades sleeve.

Segons les xifres que ofereix la base de dades del Sabi (Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics), Varias Impressors va facturar 10,2 M€ l’any 2017, una xifra lleugerament inferior a la de l’exercici anterior (10,5 M€). De fet, els ingressos s’han mantingut estables al llarg dels últims anys, en gran part a causa de l’estancament de les vendes del sector cavista. Josep Varias, però, no se sent preocupat. “No tinc la sensació que tot plegat pugui decaure”, opina.

De la mateixa manera que el cava, però, la impremta ja mira cap a nous mercats exteriors per seguir impulsant les seves vendes. Actualment l’exportació representa un 7% dels ingressos, i són França (també per la cultura vinícola) i Cuba els seus dos mercats internacionals principals. De fet, el salt a l’exterior de Varias Impressors va començar pel país caribeny amb l’exportació d’etiquetes per al rom Havana Club. A més, també ha aterrat en països com Algèria i el Marroc, on l’etiquetatge de sucs i salses “va a l’alça”, diu el president del grup.

Josep Varias Ribot, que va créixer al costat de la maquinària instal·lada a casa seva, també ha transmès la cultura de l’empresa a les noves generacions. “Espero que tot aguanti almenys 100 anys més”, diu. De moment, això sí, amb el permís del sector del cava.

stats