MERCAT LABORAL
ELISABET ESCRICHE

“A la feina m’exploten i necessito explicar-ho”

Mierda Jobs i Trabajos Ruineros s’han convertit en espais on els joves denuncien la seva precarietat laboral

“A la feina m’exploten  i necessito explicar-ho” / LAURA MAGALLÓN Zoom

“Feina de cambrera. Soc un noi turc de 32 anys i nacionalitat espanyola. Tinc diversos negocis de restauració. Busco una noia responsable per a un local de Madrid i que, a més, sigui la meva companya sentimental. Ha de ser llatina de menys de 30 anys. Tindrà contracte laboral i un sou de 1.100 euros bruts al mes. Assumeixo les despeses d’habitatge i alimentació. Si no compliu els requisits, abstingueu-vos de trucar”. Tipa de veure anuncis com aquest (o encara pitjors) mentre buscava feina de periodisme, l’Alejandra de la Fuente va decidir crear un perfil a Twitter, Mierda Jobs, per visibilitzar la precarietat laboral que pateixen els joves. La seva missió és clara: “Aquí us deixem les millors feines de merda que podeu arribar a trobar”, resumeix el perfil. En només vuit mesos ja té prop de 37.000 seguidors, una resposta que va sorprendre De la Fuente, que ha continuat sent víctima d’aquesta precarietat que tant denuncia. Després de treballar a mitja jornada de recepcionista i d’encadenar quatre contractes de pràctiques en empreses periodístiques, ara, amb 24 anys, és administrativa en una empresa privada on cobra mil euros al mes.

Abans de publicar qualsevol oferta laboral, l’Alejandra contrasta que sigui certa comprovant que el perfil de la persona que l’hi envia és real o que la feina oferta existeix. “Si no n’estic segura, truco directament a l’empresa”, explica. Després de llegir centenars d’ofertes, n’hi ha dues menes que la continuen sorprenent molt: d’una banda, les de particulars que tenen sous precaris i que per necessitat contracten treballadors (com ara cangurs o cuidadors) en condicions encara més precàries; i de l’altra, les que busquen dones. “En moltes, però moltes, trobes un component sexual al darrere”, insisteix.

A qui no ha agradat la iniciativa és a les empreses. Algunes grans companyies, quan l’Alejandra publica un dels seus anuncis es posen en contacte amb ella i es justifiquen amb excuses com “en les condicions salarials hi falta un zero” o “el sou publicat és només orientatiu”. “Mai admeten que exploten els treballadors”, assegura. Alguns van un pas més enllà i l’amenacen. “Un director d’una agència de màrqueting em va dir que me’n penediria i que em denunciaria”, recorda. De moment, però, no ha rebut cap citació judicial.

Mentre Mierda Jobs dona a conèixer les ofertes laborals precàries, hi ha un altre perfil, Trabajos Ruineros, que denuncia a través d’Instagram les condicions laborals de gent que ja està treballant: “Porto un mes en un restaurant japonès. Cobro menys de 5 euros l’hora. L’horari que faré el sé el mateix dia i depèn de les reserves que tingui el restaurant. Un dia puc treballar tres hores al migdia i tres més al vespre, o directament cap. M’he de pagar de la butxaca la vestimenta de cambrer i les sabates. De les propines no en veig ni un euro, i de contracte laboral, tampoc”.

Darrere d’aquesta xarxa social hi ha dues joves que volen mantenir l’anonimat. La carta de presentació és igual d’explícita que la de Mierda Jobs: “Contrainformació, autodefensa i suport mutu laboral basat en experiències reals i anònimes”. El perfil també porta vuit mesos a la xarxa preferida per les influencers i té més de 26.000 seguidors. En aquest cas es publica el nom de l’empresa on treballa l’empleat i a quina ciutat és. Les responsables del perfil editen els textos que els envien els afectats per missatge directe o via correu electrònic i n’eliminen els noms de persones o la informació sensible. Hi ha empreses que surten només puntualment i n’hi ha que ja acumulen desenes de queixes, sobretot les del sector serveis, entre les quals hi ha conegudes cadenes de supermercats, de cosmètica o cafeteries.

Els joves de menys de 35 anys cobren una mitjana de 15.166 euros bruts a l’any, segons l’INE. Tot i que l’objectiu inicial era denunciar la precarietat laboral dels joves, l’experiència d’aquests vuit mesos els ha demostrat que és un problema que també afecta altres treballadors, sobretot els més grans. “Necessitem compartir la nostra frustració”, diu De la Fuente mentre continua buscant una feina digna de periodista.