De cinturons de seguretat a bosses amb llum pròpia

Fa deu anys el Dani Posada era un tècnic de so autònom que intentava sobreviure donant servei a empreses de doblatge. Al veure que la crisi li estava fent perdre clients, va decidir muntar un negoci amb el seu amic de tota la vida, Lluís Roig, també tècnic de so però que treballava en una empresa de reparació de maquinària industrial. “Volíem fer un canvi radical de sector”, explica Posada.

En una primera pluja d’idees van posar sobre la taula muntar un restaurant, una botiga o un local polivalent. La idea es va anar afinant fins que van decidir que apostarien per la tecnologia aplicada al món tèxtil “perquè hi havia un buit en el mercat”. La llista de creació de productes va anar des d’il·luminar jaquetes per a ciclistes fins a fer samarretes que regulessin la temperatura corporal. “Un de nosaltres va preguntar: «¿I si il·luminem bosses amb una bombeta?»”, recorda Posada. Van fer una primer cerca i aquest va ser el resultat: “El senyor Google ens va dir que aquest producte no existia”, una afirmació que van confirmar amb un estudi de mercat posterior.

Decidit el negoci, que van batejar com a Babau, el primer a resoldre era com fer la llum. Els dos emprenedors van anar a diferents centres tecnològics per informar-se. “Els dèiem que volíem fer bosses amb llum i alguns ens prenien per bojos”, recorda. Van voler encarregar algun pressupost -pel qual els van arribar a demanar 18.000 euros-, fins que ells mateixos van aconseguir desenvolupar el sistema. “Prement un botó s’encenen dos leds, una per cada banda de la bossa, per evitar que les mans facin ombra”. Perquè una de les mans quedés lliure també van crear un temporalitzador que en 15 segons va apagant la llum.

Resolt el sistema d’il·luminació, el següent pas era idear la bossa. Van decidir que la farien amb material reciclat i la primera la van elaborar amb càmeres de neumàtic. Per cosir-la van anar a una escola de disseny de Sabadell on estudiava una cosina de Roig que els va donar quatre instruccions bàsiques. La setmana següent van comprar una màquina i el mateix Posada va cosir-la. “Estava plena d’errors fruit de la desconeixença no només del sector sinó també del disseny”, explica.

Un cop solucionats, van començar la venda d’aquest primer model, que era unisex, a través de la pàgina web que paral·lelament havien creat. I a partir d’aquí van crear el seu primer model per a dones i que és l’emblema de l’empresa: una bossa feta amb cinturons de seguretat de vehicles. El material el van aconseguir a través d’uns amics que tancaven una empresa de mudances. “Per agrair-li vam fer tota una bossa amb aquesta material i quan la vam acabar ens van adonar que l’havíem de comercialitzar. Va ser la primera que es va vendre a les botigues”, explica.

Actualment ja comercialitzen el seu producte en més d’una trentena de botigues, totes multimarca. L’any passat van vendre 4.500 bosses, un 40% més que l’any anterior. “Tot i que des del sector econòmic es diu que les empreses no s’han de fer mai amb amics ni familiars, nosaltres hem trencat aquesta recomanació”, explica Posada. Hi treballen sis persones totes amb algun tipus de vincle familiar o d’amistat entre elles. L’any passat van tancar amb una facturació de 250.000 euros, 75.000 més que el 2017 i després de passar per un garatge i un pis d’un familiar des de fa quatre anys ja tenen el seu propi taller a Terrassa. Online han venut a tot el món excepte a l’Àfrica, mentre que Alemanya, Suïssa i Àustria ja els han demanat comercialitzar el seu producte. “L’empresa és petita i ara, de moment, no tenim prou múscul de producció”, avança Posada.