AGRICULTURA
ORIOL GRACIÀ

Els bonsais mediterranis que triomfen a Europa

L’empresa catalana Mistral Bonsai es consolida com a líder al continent en la venda d’arbres en miniatura

Els bonsais mediterranis que triomfen a Europa / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

Manuel Ibáñez és un d’aquells empresaris que no pot parar mai de cavil·lar. Fa una mica més de trenta anys, a aquest arboricultor de Roquetes (Baix Ebre) se li va ficar entre cella i cella cultivar arbres fruiters baixos i rabassuts que arribessin a l’altura del melic d’un adult. No pretenia crear un nou producte per facilitar la recol·lecció de la fruita al camp, sinó que pensava en un ús domèstic i ornamental per a jardins o horts particulars, amb fruites accessibles per als nens. Però aquella idea inicial es va anar literalment encongint, fins a convertir-se en un bonsai. Era l’època que Felipe González, llavors president espanyol, va popularitzar aquest tipus de plantes amb una col·lecció que cuidava al Palau de la Moncloa.

Sigui com sigui, Ibáñez va creure que el bonsai podia ser un producte de gran consum al sud d’Europa, i el temps li ha donat la raó: la seva empresa, Mistral Bonsai, s’ha convertit en un dels gegants de la producció, importació i exportació d’arbres en miniatura a Europa. L’any passat en van vendre’n més de mig milió al continent, però també al Japó i la Xina. El 2018 el van tancar amb un volum de facturació de 5,58 milions d’euros i amb 258.000 euros de beneficis, un 19% més que en l’exercici anterior. Ara bé, la seva no és precisament una història de flors i violes.

Les instal·lacions de Mistral Bonsai a Camarles estan dissenyades al voltant d’espais tranquils amb decoració minimalista. Una estètica zen que remet a la variant del budisme que fa més de mil anys va arrelar a la Xina i el Japó. Com els bonsais. En un espai de 3.000 m² hi ha una exposició amb milers d’exemplars d’arbres en miniatura que són una mena de santuari per als aficionats del bonsai. Hi ha exemplars de 250 varietats, alguns dels quals centenaris, com un ficus de 185 anys. De fet, la diversitat d’espècies que produeixen i venen és un dels punts forts d’aquesta empresa catalana. “Se’ns va acudir de provar sort amb espècies habituals al Mediterrani, com l’olivera o el pomer, i això ens ha obert moltes possibilitats al mercat europeu i ens diferencia de les empreses d’altres països com França o Holanda”, explica Ibáñez. Els seus bonsais, a més, han aconseguit superar fronteres força més llunyanes. “Les varietats mediterrànies són ben valorades al Japó; pot semblar que venem gel als esquimals, però els col·leccionistes nipons aprecien l’exotisme que representen en les seves latituds”, afegeix.

Un pi octogenari pot costar 20.000 euros, i el bonsai més car que s’exposa s’enfila als 35.500 euros. Però, al costat d’aquests preus, es pot trobar un petit arbre per només quinze euros. De fet, el factor preu també ha estat clau en el creixement de l’empresa. El control de tot el procés de producció els ha permès optimitzar costos i eliminar comissions d’intermediaris. Tenen botiga pròpia, venen a través d’internet i distribueixen els arbres directament a les floristeries, tallers i majoristes d’arreu d’Europa, amb l’assessorament d’especialistes formats com els japonesos Masahiko Kimura i Kunio Kobayashi. El negoci no està centrat només en la venda d’arbres, sinó també de complements, cursos de poda i certàmens especialitzats per difondre l’art del bonsai.

“El bonsai no és un producte de primera necessitat i amb la crisi de fa deu anys les vendes van caure a la meitat d’un dia per l’altre”, recorda Ibáñez. L’empresa es va aprimar: tenia 180 treballadors i en només tres anys en va perdre tres quartes parts. El 2013 va presentar un concurs de creditors que va superar tres anys després. “No vam acomiadar els caps de departament i d’aquesta manera l’estructura no se’n va ressentir”, explica. “Sempre vaig creure en la viabilitat del projecte, malgrat les dificultats i els dubtes que es poguessin generar, perquè mai pots estar segur al 100% del futur d’un projecte”, afegeix.

Ara l’empresa catalana ja ha recuperat múscul. Encara no ha assolit les xifres anteriors a la crisi, però ja té una setantena de treballadors. Des del 2015 que les vendes creixen, i l’any passat Mistral Bonsai va consolidar una penetració del 40% al mercat espanyol del bonsai i un índex d’exportació que va superar el 60%, amb clients a França, Alemanya, Itàlia, Rússia i una quinzena de països més. “De la crisi econòmica n’hem sortit reforçats sobretot en dos punts: ens hem fet més eficients i més forts al mercat, perquè moltes de les empreses holandeses productores de bonsais, que eren la nostra principal competència, s’han vist arrossegades per la crisi”, comenta. Ara Mistral Bonsai s’ha emmirallat en el mercat nord-americà, on la venda online està plenament consolidada. Sembla, per fi, que aquesta locomotora catalana del bonsai torna a treure fum.