ALIMENTACIÓ
ELISABET ESCRICHE

Quan les abelles es transportaven a cavall

La família Muria va començar a treballar en el sector apícola el 1810, i ara, ja a la sisena generació, ven els seus productes a Harrods

Quan les abelles es transportaven  a cavall / MEL MURIA Zoom

Any 1810. Rafel Muria Queralt comença un petit negoci d’abelles per fabricar mel al Perelló, gairebé a tocar de l’Ebre. El municipi, de poc més de 2.000 habitants, és conegut com el poble de la mel per la seva tradició en el sector apícola. Quan el seu fill li agafa el relleu ja té un centenar de ruscos fixos i a la població es crea l’associació d’apicultors, coneguda com a Ligajo de Colmenas, amb 225 membres.

Així va seguir Mel Muria fins que, a la tercera generació, l’avi de l’actual responsable de l’empresa va donar un impuls definitiu al negoci i el va professionalitzar introduint-hi la transhumància: un cop deixava de florir el romaní al Perelló, Rafel Muria (a totes les generacions els han posat el mateix nom) agafava el cavall i un carro, hi posava cinc arnes de fusta (les caixes on fan els ruscos les abelles) i recorria de nit els 40 quilòmetres que el separaven d’Alcanar, on començava a florir el taronger. “Les abelles segueixen la primavera infinita i, per tant, les anem transportant en funció d’on hi ha flor. Han d’arribar al punt de l’alba per pol·linitzar i fer el nèctar d’on es traurà la mel”, explica Rafel Muria, l’actual responsable de la companyia. A cada arna hi ha entre 20.000 i 60.000 abelles obreres i una reina, que és qui organitza aquest ecosistema.

Amb la quarta generació es decideix reduir la mida de l’arna perquè sigui més fàcil transportar-la, i també s’amplia la transhumància fora del territori català, fins a Terol i el País Valencià. El cavall és substituït primer per la motocicleta, després pel cotxe, i finalment pel camió. Durant aquestes quatre generacions, recorda Muria, la mel es venia bàsicament a la botiga que tenien al Perelló. “Moltes clientes l’anaven a buscar cada dia com si fos la llet”. Fa uns 40 anys, però, van trobar diversos distribuïdors i es va començar a comercialitzar a tot Catalunya.

Actualment a Mel Muria ja s’hi ha incorporat la sisena generació, tot i que és la cinquena la que el continua dirigint, amb el Rafel i el seu cunyat, Vicent Brull, al capdavant. Empesos per una forta demanda, són ells dos els qui van decidir l’any 1999 traslladar-se a les instal·lacions, que actualment ocupen 800 metres quadrats i estan situades a l’entrada del municipi.

Aquest canvi els va permetre obrir les portes al mercat espanyol -sobretot a herboristeries i dietètiques-, incorporar per primer cop empleats externs a la família -actualment tenen una plantilla de 25 persones- i divulgar la tradició i la cultura del negoci obrint un Centre d’Interpretació Apícola on hi ha la coneguda “font de la mel”.

El 2013 van fer un altre pas important, produir “mel de luxe”, una línia que van batejar com a artMuria. “Té un percentatge de pol·len més alt”, expliquen. Aquesta creació els va obrir la porta a l’exportació. Després de fer un intent per introduir el producte a Alemanya, aquell mateix any el Rafel va anar a una fira a París. L’últim dia se li va acostar un distribuïdor de Harrods -el centre comercial més famós de Londres, on venen productes d’alimentació de luxe- i li va dir que volia en exclusiva la mel d’artMuria. Davant d’aquest èxit, poc després decideixen sumar-se als productes ecològics i treuen la línia Muria Bio, que a banda de mel inclou productes com el pròpolis o el pol·len.

Gràcies a aquestes dues línies, en només cinc anys ja exporten a França, Bèlgica, Suïssa, Holanda, el Regne Unit, Àustria, Irlanda, l’Orient Mitjà -on comercialitzen mel amb or comestible que a Europa, per normativa, està prohibit vendre-, Hong Kong i el Japó.

El negoci té més de 2.000 ruscos repartits per Espanya que produeixen mel gairebé tot l’any. El 2017 van tancar amb una facturació de 2 milions d’euros, el 30% de la qual correspon a l’exportació. “El nostre objectiu a mitjà termini és arribar al 50%”, explica el Rafel. Per aconseguir-ho ja té al cap el pròxim país que vol endolcir i que amb sis generacions ha sigut l’únic que se li ha resistit: Alemanya.