Tesco, a Múrcia i en anglès

En Don Campbell, veí d’Isla Plana (Múrcia), observa frisós la cinta inaugural que el separa del local. És novembre, però ell va vestit d’agost. Camisa blanca, ulleres de sol penjades sobre l’últim botó cordat, pantalons curts de color beix i sandàlies blaves. Sense mitjons. Darrere seu fan cua unes cinquanta persones, totes amb la mateixa intenció: esbrinar si el nou supermercat de Puerto Mazarrón (també Múrcia) és realment un establiment Tesco. Perquè al rètol del local hi diu The Food Co., però a ells els hi han dit que el que hi ha dins és el mateix que hi ha a qualsevol dels 7.000 establiments que el supermercat britànic de referència té repartits per Europa i Àsia. El primer de la cua explica al mitjà local Murcia Today que s’hi ha deixat caure per curiositat, per comprovar els preus i veure quina gamma de productes hi ha.

A dins l’esperen, efectivament, marques d’origen britànic improbables de trobar en els supermercats espanyols. En lloc de patates Lay’s hi ha patates Walkers; en lloc de pa Bimbo, pa Warburtons, i en tot allò que en un supermercat d’aquí hi diria Hacendado, Bon Preu o Carrefour, en aquest hi diu Tesco. Els sectors estan indicats en anglès, i la llengua materna del personal també és aquesta. Hi ha treballadors que dominen el castellà, un mèrit que porten indicat amb una xapa a l’uniforme. És, en definitiva, un supermercat d’anglesos per a anglesos, si més no per als 14.000 que viuen a Múrcia (el 5% del total que resideixen a Espanya). I és, més enllà d’això, el projecte personal de Bryn Robertson.

Aquest empresari porta dues dècades dedicat al negoci de facilitar a turistes i residents anglesos un cistell de la compra que s’acosti el màxim possible al del seu país, explicava un mes després de la inauguració del supermercat de Múrcia El Confidencial. Fins ara ho havia fet establint una aliança entre la companyia de la qual és el cap, Overseas Imports, i Iceland Foods, principal competidor de Tesco al Regne Unit. Robertson té uns 20 supermercats Iceland oberts a Espanya, repartits entre les Illes Canàries, Andalusia, Múrcia, el País Valencià i Eivissa. Però el gran repte, ara per fi resolt, era aconseguir un punt de venda Tesco.

Overseas Imports és una empresa basada, precisament, en l’interès de Robertson per importar béns a Tenerife i vendre’ls als bars i restaurants de l’illa. Segons ressenya la pàgina web de la companyia, el 1996 l’empresari va comprar un magatzem buit en una petita zona industrial just al costat de Las Chafiras (Tenerife) que va suposar l’inici de l’activitat. La seva idea, des de l’inici, era convertir-se en el conducte que portés els productes d’alimentació anglesos a Espanya, i al final, en només dos anys després de comprar el magatzem, obria la primera botiga a Las Chafiras. Les illes Canàries van ser, de fet, el principi de la seva expansió, que el 2007 va arribar a la península amb la primera obertura a Mijas (Màlaga).

Però, en honor a la veritat, el nou supermercat obert a Múrcia no és un supermercat Tesco sinó un exemple de la perseverança de l’empresari en qüestió, que ha arribat a un acord amb la marca anglesa per distribuir els seus productes a Espanya, sobretot sota una marca (The Food Co.) que sigui diferent de la que distingeix els supermercats Iceland a Espanya. Però al públic al qual es dirigeix poc li importen aquests matisos entre bambolines, perquè ja poden triar fins i tot entre quin supermercat dels seus de tota la vida prefereixen tot i viure a 2.000 quilòmetres de casa.

La idea és que el nou supermercat es converteixi en nova cadena. De moment n’hi ha un altre d’obert a Portugal i estan anunciades dues botigues més a Gibraltar i a Màlaga. A més, segons avançava el mitjà especialitzat Alimarket, l’empresa té previst obrir el 2021 botigues a Barcelona, Madrid i Eivissa.

El que és evident és que Robertson sap per quines zones s’ha de concentrar: Andalusia -sobretot, en efecte, Màlaga- concentra un 30% dels britànics de l’Estat. Les illes Balears, Múrcia i Barcelona tenen cadascuna al voltant d’un 5% de població anglesa. El que guanya, però, és el País Valencià, on resideixen un 31% de ciutadans d’origen anglès. No cal trencar-se gaire les banyes, doncs, per endevinar quin serà, si tot li surt bé, el següent mercat que abordarà Robertson.