MODA
NATÀLIA VILA

Shana, de l’èxit a la liquidació en vuit anys

Aquesta empresa catalana va passar de ser proveïdora de Zara a fabricar una marca pròpia, però els gegants de la moda ‘low cost’ l’han acabat eclipsant

Shana, de l’èxit  a la liquidació  en vuit anys / LAURA MAGALLÓN Zoom

“N en queda res. Si de cas, la marca és l’única cosa que encara podria tenir algun valor, però no està dins del concurs”, explica una font financera sobre la liquidació de l’imperi de Shana. La cadena de botigues de roba barata de l’empresari de la moda Julián Imaz ha passat de facturar 100 milions d’euros a la liquidació en poc més d’un any. L’aventura empresarial en solitari del grup industrial Comdifil, antic proveïdor de Zara i també propietari d’altres marques com Double Agent i Friday’s Project, ha tingut un recorregut de només vuit anys malgrat que el seu inici era prometedor.

Imaz va aprendre el negoci de la moda i la producció de roba barata amb el gran guru del sector, Amancio Ortega, el propietari del grup Inditex (Zara). Durant els anys noranta, Imaz, establert a Catalunya i amb les seves unitats productives al Maresme, es va convertir en un dels proveïdors importants de l’empresari gallec i va arribar a fabricar fins a 50 milions de peces de roba a l’any per a Inditex per valor de 100 milions anuals, sobretot per a Lefties, la línia de moda més econòmica del grup.

A finals d’aquella dècada, el mateix Ortega va encarregar a Imaz la posada en marxa de Bershka, la firma de moda més jove de l’imperi Zara. La carrera d’Imaz, doncs, s’enlairava. Tant és així que l’any 2000 va decidir quedar-se amb el 100% de Comdipunt, l’empresa amb la qual proveïa Zara.

L’optimisme econòmic que predominava en aquella època -encara lluny de l’esclat de la bombolla- va fer que, en paral·lel a aquest negoci, Imaz entrés en la venda directa al consumidor amb la seva pròpia marca, Friday’s Project. El projecte va quallar tan bé que, cinc anys més tard, el 2010, el grup d’Imaz va decidir independitzar-se totalment d’Ortega, malgrat que la crisi ja havia fet els primers estralls: el grup va deixar de vendre a Inditex i va aplicar tots els coneixements que havia adquirit fabricant per a Lefties per tirar endavant Shana, una altra marca pròpia de “roba barata”, tal com s’autodefinia la mateixa companyia. Imaz va passar, doncs, de col·laborador a competidor.

“Van tenir un creixement molt ràpid, l’expansió va ser brutal”, recorda una font del sector bancari. A diferència del que havien fet amb Friday’s Project, el pla d’expansió de Shana només preveia créixer a través de locals propis i en centres comercials. El mateix esquema que Primark.

En un any Shana ja tenia més de 70 botigues i planificava el salt internacional. La cadena s’havia especialitzat, efectivament, en roba molt barata, a partir d’1,90 euros i amb un cost mitjà de 8. A més, va incorporar la tècnica del fast fashion (moda ràpida) des del primer moment. Confeccionava i distribuïa a les botigues colors i estampats nous pràcticament cada setmana per adaptar-se a les tendències del mercat i afavorir l’entrada als seus locals. Un flux de productes molt intens que aconseguia gràcies al fet que produïa les peces a Espanya i Portugal.

El primer any va facturar 30 milions i el següent, el 2011, 75. La facturació del grup va continuar pujant fins a fregar els 140 milions el 2016, segons les dades que va facilitar la companyia. Tot i això, quedava lluny dels grans peixos grossos del sector: aquell any Bershka va superar els 2.000 milions en vendes.

Amb 250 botigues i punts de venda multimarca, el motor de la companyia va començar a patir. El maig de l’any passat van anunciar un preconcurs de creditors (l’antiga suspensió de pagaments). Havia acumulat fins a 95 milions d’euros de deute repartits en 22 entitats diferents. “El creixement va ser, segurament, massa ràpid; el model de negoci no donava per a tant amb aquest tipus de producte”, apunten fonts del sector.

Les negociacions per reconduir la situació amb els bancs no van anar bé. “Aleshores van intentar recular i centrar-se només en la venda online, però ja era tard”, reconeix una font financera. La companyia va començar a tancar botigues i a reduir la seva mida per poder seguir pagant als treballadors mentre pactava amb la banca. Però el gir cap a la venda online no va ser suficient.

La irrupció del gegant irlandès Primark, la francesa Kiabi i l’auge de Lefties van eclipsar Shana, que fa tot just un any ja va presentar formalment el concurs de creditors i aquest estiu va quedar en liquidació. “No els queda res, tres botigues i poc més”, asseguren fonts bancàries. Aquestes mateixes fonts apunten que, actualment, no hi ha cap interessat a comprar la unitat productiva. “Potser a l’últim moment algú arriba a un acord per quedar-se la unitat productiva si, més endavant, poden tenir la marca, que és l’únic amb valor. Han mort d’èxit”, conclouen.