TRANSPORT
ELISABET ESCRICHE

El Jules Verne català que conquereix el món amb els seus globus

Un de cada sis globus que es fabriquen al món s’elabora a l’empresa igualadina Ultramagic

El Jules Verne català que conquereix el món amb els seus globus / JORDI ROVIRALTA Zoom

Després de llegir Cinc setmanes en globus, de Jules Verne, Josep Maria Lladó volia posar-se en la pell del doctor Samuel Fergusson. Era l’any 1979 i Lladó ja havia fet diverses travesses amb cotxe i moto per l’Àfrica, però mai en globus. Va organitzar amb dos amics més una expedició de cinc setmanes per seguir el recorregut de Fergusson, des de Tanzània fins al Zaire.

El globus el van dissenyar i fabricar ells mateixos -Lladó és enginyer aeronàutic, i els seus dos acompanyants, mecànic i informàtic- i el que havia de ser una aventura de poc més d’un mes es va convertir en gairebé un any i 40 vols. “El Tramuntana era el segon globus que tenia, el primer l’havia comprat de segona mà a Anglaterra per unes 200.000 pessetes [1.200 euros] i és amb el que vaig aprendre a volar”, recorda.

Recuperats de l’aventura, l’any 1983 Lladó, els dos companys d’expedició i el seu germà van decidir crear a Igualada -on vivien- una empresa d’ultralleugers, i li van posar el nom d’Ultramagic. “Tot i no ser-ne especialistes en vam dissenyar un perquè començaven a estar de moda”, explica. El negoci inicial va durar un any: la seva aventura per l’Àfrica havia corregut de boca en boca i en poc temps van rebre la petició d’un esportista d’Astúries perquè li fessin un globus. “Vam deixar en sec els ultralleugers i ens vam passar als globus. El pas era lògic”, reconeix.

Any rere any els encàrrecs es van anar multiplicant, fins al punt que, actualment, un de cada sis globus que es fabriquen al món surt de les instal·lacions d’Ultramagic. La crescuda els va obligar l’any 1992 a traslladar la companyia del centre d’Igualada a unes noves instal·lacions, situades a l’aeròdrom de la ciutat. “Havíem de provar els globus i els cremadors, i el lloc on érem no era el millor”, afirma un dels responsables de l’empresa.

L’any passat el van tancar amb 115 globus fabricats i com a líders a nivell mundial en el subsector dels globus destinats a passatgers, que si per alguna cosa es caracteritzen és per la mida: els més grans tenen capacitat per fins a 28 persones. El 90% de la seva producció és per exportar, tenen presència en més de 60 països, i entre els seus principals clients hi ha França, Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Egipte o Turquia, on un 60% del centenar de globus que volen diàriament a la zona de la Capadòcia són seus. La Xina és el mercat que se’ls resisteix més, però ja hi han fet forat amb els globus de gamma més alta.

Fabriquen una trentena de models, tots manualment i tots sota demanda. N’hi ha de competició, per fer publicitat d’empreses o els esmentats de passatgers, entre d’altres. Els més econòmics costen uns 15.000 euros i els més cars poden arribar als 100.000. Per fer-ne un es necessiten uns 2.500 metres de niló amb resina de poliuretà, que compren majoritàriament a Suïssa, Anglaterra i França, mentre que la cistella la fan amb una varietat de jonc.

Actualment l’empresa ja factura 5 milions d’euros i té més de 40 treballadors. A banda de ser líder en fabricació, l’any 1993 també es va convertir en la primera empresa que inaugurava una divisió d’inflables d’aire fred. “Per cada hora de vol el globus consumeix de mitjana 30 quilograms de propà”, explica Lladó, que ha aconseguit convertir la seva vida en una suma d’aventures: “Ara soc a Suïssa provant un globus amb el campió d’Europa i la setmana que ve seré a Tailàndia”.