ALIMENTACIÓ
ELISABET ESCRICHE

El celler fallit de Joan Manuel Serrat reneix

Els nous propietaris són un grup d’inversors estrangers encapçalats pel fundador de La Tagliatella

El celler fallit de Joan Manuel Serrat reneix Un homenatge  als monjos que  van portar el vi  Al Priorat / ÀLEX SANTALÓ Zoom

La història del celler Perinet té tots els ingredients per ser un serial com el mític Falcon Crest o, per als més joves i en versió catalana, Nissaga de poder. El celler té més de tres segles d’història, va ser propietat d’un conegut cantant, es va abandonar per culpa de la crisi, va estar en mans d’un banc i, des de fa cinc anys, té una nova vida gràcies al rescat d’un grup d’empresaris estrangers, encapçalats per un multimilionari nord-americà.

Es diu Perinet perquè és el cognom de la família francesa que el va crear. És situat al petit poble de Poboleda, al nord del Priorat, que actualment té poc més de 300 habitants. La família s’hi va instal·lar al segle XVIII i ja en aquella època era una zona amb una llarga història vitivinícola. De fet, van ser els monjos de la cartoixa de Santa Maria d’Escaladei els que van introduir l’elaboració del vi a la comarca al segle XII.

La família Perinet va portar durant unes quantes generacions el celler però l’arribada de la fil·loxera al segle XIX els va arruïnar. Com en moltes altres vinyes i masos de la zona, el celler va acabar en mans d’un industrial, en aquest cas de Reus.

L’any 1998 Perinet obria una nova etapa encapçalada aquest cop pel cantant Joan Manuel Serrat. El cantautor seguia els passos d’altres companys de professió, com Lluís Llach, que a principis dels 90 va obrir el celler Vall Llach a Porrera, també de la Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat.

Amb dos socis més, Antonio Casado i Alejandro Marsol, Serrat va crear una societat i van comprar les 200 hectàrees de terreny on hi ha el Mas Perinet.

Els tres propietaris van fer una inversió milionària i van construir un dels tres celler més grans de la zona (tenia una capacitat de producció de mig milió de litres anuals) i d’última tecnologia. Van encarregar el disseny de les vinyes a Josep Lluís Pérez, un gran coneixedor de la producció vitivinícola del Priorat. Van decidir plantar ceps en 22 hectàrees, situades entre els pobles de Poboleda i Porrera, a més de 400 metres sobre el nivell del mar, entre els anys 1999 i 2002.

Una família francesa va crear el Mas Perinet al segle XVIII, però la fil·loxera en va arrasar les vinyes

“La gran innovació del celler va ser dur a terme el que es coneix com una plantació d’alta densitat”, explica Blai Rosés, actual responsable de comunicació del celler. Dit d’una altra manera, hi havia el doble de ceps (entre 6.000 i 8.500) per hectàrea del que és habitual. “Això fa que competeixin entre si i que la producció sigui inferior, però de molta més qualitat”, concreta el portaveu del celler. A banda d’aquest tipus de plantació, el disseny de Pérez també optava per plantar les dues varietats insígnia del Priorat, garnatxa i carinyena, i les tres que demanava el mercat de la dècada dels 90: merlot, syrah i cabernet sauvignon.

Zoom

Serrat va agafar el lideratge del celler i va aconseguir obrir-se mercat a Sud-amèrica. La presentació en societat de la seva nova adquisició, amb tot, no va ser fins al 2006, quan ja feia vuit anys que l’havia comprat. La festa, amb 500 convidats, es va fer al Poble-sec, el barri natal del cantant, i va comptar amb l’actuació de Comediants. A l’acte hi van assistir personalitats com els també cantants Ana Belén i Joaquín Sabina, els presentadors Andreu Buenafuente i Xavier Sardà i el grup teatral Tricicle, entre molts més.

Un any després de la flamant presentació va arribar la crisi econòmica, tan implacable com la fil·loxera que havia arrasat el celler dos segles abans. Els tres socis van trencar la societat i Perinet va acabar, com tantes empreses aleshores, en mans d’un banc, en aquest cas La Caixa. Per evitar-ne el deteriorament i poder-lo vendre, l’entitat bancària va arribar a un acord amb una part dels treballadors (una desena) perquè mantinguessin les instal·lacions fins que es trobés un nou comprador.

Però eren temps difícils. “Els vins del Priorat dels 90 i principis del 2000 van arribar a moltes capitals europees i països com els Estats Units, però un cop va passar aquest boomi va arribar la crisi es van deixar de comprar”, relata Rosés.

Serrat va presentar en societat el celler davant de 500 convidats un any abans que la crisi acabés amb el negoci

El comprador va aparèixer el 2014, quan la crisi començava a quedar enrere. Un grup d’inversors internacionals, format per vuit persones, tres de les quals vivint a Barcelona, es van proposar fer renéixer el celler. El soci majoritari és l’empresari nord-americà Henry McGovern, fundador del grup de restauració AmRest, propietari entre altres marques de la cadena La Tagliatella i que gestiona al voltant de 2.000 restaurants a Europa. Però la persona que és al capdavant del celler és el també empresari nord-americà Kevin McGlynn. “És un grup d’inversors apassionats pel vi d’alta gamma, el que es coneix com a winelovers ”, explica Rosés.

El primer objectiu dels nous propietaris va ser formar un equip de treball per recuperar les vinyes. Per això van contractar l’enòleg Toni Sánchez, amb més de quinze anys d’experiència fent vins al Priorat, a més d’haver passat per França i Austràlia, i un gran coneixedor dels vins d’alta gamma, que és l’objectiu d’aquesta nova etapa del celler.

“La primera feina va ser un treball de recerca de les 20 hectàrees de vinyes per saber d’on venien i on volíem portar els nous vins”, assegura Rosés.

Es va optar per mantenir les cinc varietats plantades en l’època Serrat i el 2014 el celler ja llançava la primera i simbòlica producció (4.000 ampolles) en una vinya en ple procés de recuperació. Però la nova identitat del celler va començar a ser visible amb la collita del 2015, quan ja oferien els tres primers vins i més de 20.000 ampolles que es van començar a vendre a finals del 2017.

Mercats del celler són Espanya, els Estats Units i Suïssa, i vol entrar en nous països de rendes altes

“Els dos primers anys vam escriure el pròleg i l’índex del nostre llibre, i a partir del 2016 sí que vam començar el primer capítol”, relata l’enòleg. Sánchez recorda que va ser precisament fa tres anys quan van aconseguir fer un salt qualitatiu i ja elaboraven 60.000 ampolles i el seu primer vi “d’edició limitada”. De la collita del 2017 en van sortir 68.000 ampolles, però la seva producció òptima, sense haver de comprar raïm, pot arribar a les 80.000 unitats.

Els principals mercats d’aquesta nova etapa són, a banda de Barcelona i Madrid, els Estats Units i Suïssa, els països on s’importa més vi del Priorat. Comercialitzen tres tipus de gammes: una de semblant a la línia dels vins de la DOQ i que val 22 euros, una gamma mitjana que es ven per 65 i una d’alta que costa 120 euros cada ampolla.

Zoom

L’objectiu a curt termini és consolidar els mercats on ja tenen presència i entrar a la costa est dels Estats Units, Suècia, Dinamarca i Alemanya, a més d’explorar el mercat asiàtic. “Tenint en compte el tipus de vi que produïm, apostem per mercats amb capacitat adquisitiva alta”, deixa clar Rosés.

En aquesta nova etapa s’han injectat uns deu milions d’euros entre l’adquisició i la posada a punt de les instal·lacions on ja treballen quinze persones: deu a les vinyes i cinc al celler. L’any passat es va tancar amb una facturació de més d’un milió d’euros.

La filosofia del nou capítol de Perinet, segons Rosés, és ben clara: “Fer un vi d’alta gamma i amb baixa producció, cosa que fa que els costos siguin molt elevats”. Per aconseguir-ho el celler també ha fet una aposta per la tecnificació i manté convenis amb la Universitat Rovira i Virgili i la de Bordeus.

El gener del 2018, McGlynn assegurava en unes declaracions als mitjans de comunicació: “Serrat volia que aquest celler no fos per a qualsevol. Volia que fos d’algú que tingués la mateixa passió pel raïm i el vi que ell”. De moment, l’objectiu s’ha aconseguit.

Zoom