JOC

Escac i mat: els taulers catalans de ‘Gambito de dama’

Rechapados Ferrer, de la Garriga, exporta més de 20.000 unitats a l’any arreu del món

Paula Solanas Alfaro
6 min
Escac i mat: els taulers catalans de ‘Gambito de dama’

Un clic i desenes de parells d’ulls es fixen en com el peó blanc llisca dues caselles. El rellotge comença a córrer. El seu contrincant negre és ara qui emmiralla el moviment i camina endavant. La llum de la sala és tènue i el públic observa atent en un silenci que només interromp el narrador de la partida. Som en un Moscou fictici de finals dels anys 60 i Elizabeth Harmon acaba d’obrir l’enfrontament final contra el campió mundial rus Vasili Borgov amb un gambit de dama, la jugada d’escacs que mig món ha descobert a través de Netflix. La minisèrie Gambito de dama s’ha convertit en un fenomen inesperat, no només per als seus creadors. A l’escena, continua el ball de reines i torres sobre un tauler de noguera emmarcat per una fina sanefa. En aquest moment de la ficció, al minut 43, els treballadors de Rechapados Ferrer -una empresa amb més de 50 anys d’història de la Garriga- van aturar l’episodi. Només amb aquest detall en van tenir prou per reconèixer que aquella fusta havia sortit del seu magatzem.

La companyia vallesana va descobrir per sorpresa que molts dels taulers que apareixen a la minisèrie més vista de la història de Netflix porten el seu segell. Però, com en el relat sobre la vida d’aquesta jugadora d’escacs prodigiosa, l’inici de tot plegat arrenca als anys 50. “A la meva família treballaven de pagesos a la Roca del Vallès”. Qui parla és Joan Ferrer, propietari jubilat -que encara es passeja gairebé cada dia per la fàbrica- de Rechapados Ferrer, l’empresa que van crear els seus pares quan la feina al camp va començar a faltar. La seva mare era de la Garriga i van decidir obrir un petit taller per produir rexapats per a les fàbriques de mobles de la zona.

Eren aquells anys del desarrollismo franquista en què les cases es tornaven a omplir de mobiliari nou, després dels dies encara més foscos de la postguerra. Però els Ferrer van topar amb un altre negoci per pura casualitat. “Un cosí del meu pare de la Roca treballava a la fàbrica de jocs i joguines Marigó. Aleshores feien tots els taulers de plàstic i els van començar a demanar versions de fusta”, explica Joan Ferrer. L’enllaç amb els propietaris va servir perquè comencessin a fabricar escaquers sense haver sortit mai dels rexapats per a mobles. Després d’improvisar el seu propi sistema de producció es van convertir en el proveïdor exclusiu de Marigó.

El capítol en què el guió d’aquesta empresa torna a fer un gir comença a la ciutat alemanya de Nuremberg als anys 70. “S’hi celebrava la fira més important del món de jocs i joguines, hi exposaven totes les empreses del sector”, recorda Ferrer. Va ser ell qui hi va viatjar per intentar aconseguir els primers clients estrangers per a la companyia catalana. “Va costar molt. Quan els deies que eres espanyol dubtaven de la qualitat. «Pensa que ha de ser qualitat alemanya», em deien alguns”, rememora l’empresari. La seva resposta va ser plantejar-los una prova. Una primera petita comanda de taulers per a un distribuïdor alemany. Si quedava satisfet amb les vendes, continuarien treballant plegats. “Ara encara és client meu, encara que qui porta el negoci és el seu fill”, celebra Ferrer. Espòiler: aquesta mateixa companyia alemanya és la que va vendre a la productora els taulers que apareixen al campionat final de Gambito de dama. L’imponent hotel moscovita on s’enfronten Harmon i Borgov és en realitat un bloc de pisos de l’avinguda Karl Marx a Berlín.

Després de convèncer el públic germànic, per a Ferrer va ser més fàcil tornar de Nuremberg amb nous clients internacionals. “Ens va obrir moltes portes i aviat ja treballàvem amb distribuïdors dels Estats Units, Austràlia o el Regne Unit”, afirma. A partir dels anys 90 l’arribada d’internet va confirmar aquesta trajectòria global, i actualment més del 95% de les seves comandes marxen fora d’Espanya. De fet, des de fa uns 15 anys el negoci dels taulers d’escacs ja aporta tant com el dels rexapats per a mobles, apunta Ferrer mentre mostra un magatzem buit d’estocs. Aquest any els taulers encara aportaran més.

El petit taller de la Garriga és ara una planta de producció d’uns 3.000 metres quadrats amb un segon pis que amaga el “laboratori”. És on les diferents làmines de fusta s’intercalen per formar les caselles en les quals -tard o d’hora- un jugador sorprendrà el seu oponent amb un escac i mat sobtat. “La més popular és la de fusta de noguera”, diu Ferrer. Tot i així, al seu catàleg n’hi ha de fetes de sapel·li, sicòmor, banús o olivera. Amb els colors originals de la fusta o d’altres que canvien el fosc rigorós per un tintat blau, vermell o verd. Una màquina és l’encarregada de tallar les peces, que després s’encolen sobre el tauler i amb els revestiments ja col·locats s’envien a envernissar a una altra empresa de la zona.

Amb l'èxit de Gambito de dama, “els clients que en volien 10 ara en demanen 50”, assegura Ferrer. La minisèrie ha posat d’actualitat els escacs, en un moment en què qualsevol entreteniment apte per a interiors és benvingut. “És el moment de més boomen molt de temps”, revela. Per a ells, la conseqüència més immediata és que els terminis d’entrega s’han hagut d’allargar. “Si ara hauria de tenir comandes per valor de 2.000 taulers, en tinc per a 8.000”, apunta el propietari de Rechapados Ferrer. No obstant això, la companyia no ha augmentat gaire més la capacitat de producció. “Això potser durarà uns mesos i tornarem a la normalitat”, afegeix. Cada any exporten prop de 20.000 taulers arreu del món, però en el mes i escaig d’ençà que es va estrenar la minisèrie ja n’han venut més de 25.000. “Seguirem com sempre i tampoc ampliarem a molts més clients, no crec que canviï gaire la cosa”, reflexiona Ferrer amb serenitat.

És conscient, però, que l’empresa és pràcticament un animal en perill d’extinció a Catalunya (i Espanya). Els grans productors de taulers i peces són a la Xina, Polònia i l’Índia -el joc antecessor dels escacs va néixer al país de Gandhi-, on sovint també es fan cuidant l’artesania, però amb uns costos laborals molt més baixos. A menys d’una hora en cotxe de la Garriga encara hi ha algunes torneries a Torrelló que fabriquen peons, alfils i cavalls. Malgrat tot, el negoci ha perdut l’esplendor que havia arribat a tenir anys enrere. “És bonic que hi hagi aquesta empenta dels escacs amb una imatge que mostri que també és per a la gent jove. Al cap i a la fi, és un joc que involucra la lògica, el sentit comú, l’estratègia i la memòria”, opina Ferrer, que a casa seva també va voler transmetre l’afició pels escacs als seus fills.

L’empresari admet que hi ha una pregunta que sempre es repeteix sobre el seu sector: “Com feu diners si un bon tauler d’escacs et pot durar tota la vida?” “Jo tampoc m’ho explico del tot, però sempre se’n venen més”, respon amb una rialla. L’esport de competició ha mantingut viu el negoci, que també s’ha beneficiat de papers secundaris com a objecte de decoració o attrezzo per a pel·lícules. No és el primer cop que Ferrer es troba amb un dels seus taulers mentre mira el film del diumenge a la tarda. “Per sort sempre hi ha jugadors nous que li donen continuïtat”, indica. Rechapados Ferrer va arribar a fer algun experiment amb taulers de dames, però la demanda no era suficient i des d’aleshores no s’han tornat a plantejar de fabricar per a altres jocs. “Els escacs són el joc de taula per excel·lència, la resta no tindria gaire èxit”, confessa.

Per als dotze treballadors de l’empresa, el confinament va suposar -al contrari que per a molts altres amb la crisi del covid-19- una injecció de comandes important. L’any passat van ingressar al voltant d’1,5 milions d’euros (dels quals uns 700.000 corresponen només a la venda de taulers d’escacs), afirma el mateix Ferrer, i no hi ha cap dubte que milloraran resultats aquest 2020. De fet, assegura que la majoria de negocis veïns no han patit gaire la sacsejada econòmica de la pandèmia. “He parlat amb empreses de la zona que venen decoració per a la llar o mobles i tampoc ho estan notant gaire. Que la gent s’estigui a casa més aviat sembla que els ha afavorit”, afirma el veterà empresari.

En només 28 dies els taulers de la Garriga van arribar a 62 milions de llars, però el cert és que ja fa més de cinquanta anys que fan la volta al planeta. Ara l’empresa haurà de tornar a reomplir estocs: previsiblement, els taulers es convertiran en un dels regals amb més punts per a aquest Nadal atípic.

stats