Crear bioplàstics a partir de la matèria orgànica
VEnvirotech ha ideat un procés que abarateix el cost de la producció i del qual s’obté un material amb els mateixos trets que els derivats del petroli
Perquè una empresa tiri endavant no n’hi ha prou amb una bona idea. Estar en el lloc i el moment adequats també és fonamental, i això és el que li està passant a VEnvirotech, una start-up amb seu a Sant Cugat del Vallès que ha ideat una nova tecnologia per produir plàstics biodegradables. “Fa deu anys algunes empreses del sector volien invertir en nous models de producció, però llavors la idea no interessava”, explica Patricia Aymà, cofundadora i responsable tècnica de l’empresa.
Com molts altres projectes, VEnvirotech neix arran d’una inquietud personal. Després d’estudiar biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i cursar un màster en biotecnologia ambiental, Aymà va descartar la possibilitat del doctorat. “La ciència aplicada m’interessa molt i vaig veure que emprendre era una bona manera de tirar endavant un projecte d’aquest tipus”, recorda.
VEnvirotech és una companyia que es dedica a l’obtenció de bioplàstics a partir de restes orgàniques. A grans trets, el mètode que Aymà ha elaborat consisteix en el següent: dins un espai tancat, els bacteris que es desprenen de la matèria orgànica són sotmesos a una pressió selectiva. Alguns d’aquests bacteris tenen la capacitat d’acumular una reserva energètica que, un cop extreta, té les mateixes característiques que el plàstic derivat del petroli. A diferència dels plàstics convencionals, el producte que genera VEnvirotech passa per un període de biodegradació molt més ràpid-de tres a sis mesos, tal com apunta Aymà- que la resta, que poden trigar centenars d’anys a desaparèixer del medi ambient. Els bioplàstics, a més, van al contenidor marró de residus orgànics.
El factor diferencial d’aquesta start - up el trobem en la tecnologia que utilitzen, que els permet reduir els costos de producció i, per tant, vendre el producte a un preu inferior als competidors. El bioplàstic resultant té un preu de mercat d’“entre un i tres euros per quilogram”, mentre que el d’altres empreses se situa “entre els cinc i sis euros per quilogram”, indica Aymà.
El més comú és que el bioplàstic es modeli per crear productes d’un sol ús, com podrien ser envasos per guardar aliments. A part, “també es poden fer servir com a material per a impressió 3D i en l’àmbit de la ciència biomèdica [com ara en la creació de pròtesis]”, afegeix Aymà. En aquest últim camp, els bioplàstics es combinen amb plàstics no biodegradables perquè el material no es desfaci en contacte amb el cos.
l'Empresa va tancar recentment una ronda d’inversió per 300.000 euros i va accedir als fons emprenedors Repsol, que faciliten 288.000 euros al llarg de dos anys. Amb aquest capital, VEnvirotech instal·larà la seva primera planta pilot “a mitjans d’aquest desembre” en un supermercat de la cadena BonÀrea, assegura la cofundadora. La infraestructura consistirà en una mena de contenidor de 20 peus de llargada (poc més de sis metres) amb 5.000 litres de capacitat. L’empresa calcula que el cost de la instal·lació se situa entre els 100.000 i els 400.000 euros i assegura que es triga “dos anys i mig” a rendibilitzar la inversió. De moment treballen amb el canal B2B, però no descarten col·laborar amb barris o municipis.
Aymà, que si no hagués estudiat biotecnologia s’hauria interessat per la meteorologia, s’atreveix amb les prediccions: “Esperem que el 2021 tinguem 12 plantes actives”, diu. A més, l’empresa manifesta la seva voluntat de ser “líders de producció de bioplàstics a Catalunya durant els pròxims anys”.
La comercialització de plantes és la pota principal del negoci, però VEnvirotech també proposa destinar una part dels seus ingressos a la divulgació d’un nou model de producció. Per consolidar-se, la transició energètica s’ha de fer efectiva.
