A la pàgina 3 d'aquest suplement, l'economista Edward Hugh explica perfectament per què és altament improbable, per dir-ho amb un eufemisme, que Mariano Rajoy abaixi els impostos el 2015, com últimament promet (si no s'han llegit l'article, els hi recomano). No és que tingui ganes de deprimir el personal, però en aquest article argumentaré per què preveig que el subsidi que cobren els milers d'aturats acabarà reduint-se de manera inexorable.
Avui ja hi ha persones que, de manera heroica, renuncien a l'atur. Em refereixo a les persones que escullen una feina tot i que el salari que hi cobraran és inferior al que rebien prèviament com a aturats. En conec casos, que evidentment no són els únics. Per això parlo d'heroïcitat: el més normal és que la gent prefereixi estar on més diners rebi, almenys durant el temps que dura la prestació.
Paral·lelament, i com tothom sap, els salaris estan caient en picat (en alguns sectors, trobar feina per més de 1.000 euros mensuals és pràcticament una quimera). És fàcil intuir que aquesta dinàmica es mantindrà: no només perquè ho demanin l'FMI o la Comissió Europea. Cada cop que una empresa industrial porta feina a Catalunya és perquè abans ha negociat rebaixes salarials amb els treballadors, i així guanyar competitivitat.
Mentre els salaris baixin, cada cop hi haurà menys incentius per renunciar a l'atur. I, mentrestant, el govern espanyol seguirà tenint la necessitat de retallar (per molt que digui Rajoy, el dèficit supera el 10% i això només s'abaixarà amb molts sacrificis... o amb una quitança bestial). És difícil no preveure que això implicarà, tard o d'hora, una rebaixa del subsidi per atur. Si s'ha de tocar, crec que caldria que el subsidi fos més progressiu, però mantenint-lo com està almenys en els primers mesos que es cobra. Però amb un 27% d'atur, aquesta és una bomba perillosa que algun dia esclatarà.
