La gent de les terres de Ponent sap molt bé com bullir cargols. Cal posar-los en aigua freda i a poc a poc fer que vagi guanyant temperatura fins a arribar a l’ebullició. Posar-los directament en aigua bullent és un error i us explicaré el perquè.
Els cargols no perceben canvis petits de temperatura, de manera que si els posem en aigua freda i anem augmentant la temperatura de mica en mica, el cargol no se n’adonarà i quedarà perfectament cuit. Si el posem en aigua bullent de cop, i el sobtem, el cargol se n’adona i s’amaga dins la closca, de manera que després menjar-se’l requerirà molta més destresa.
M’agrada menjar cargols de tant en tant. I últimament hi penso, sentint les declaracions d’alguns empresaris i particulars pel que fa al procés democràtic encetat a casa nostra i que ens ha de dur a una consulta el dia 9 de novembre. Tinc la sensació que molts empresaris pateixen la síndrome del cargol bullit.
No perceben que al seu entorn la temperatura està augmentant fins a nivells insuportables, i que ells, i les seves empreses, i les seves famílies i els seus amics quedaran bullits en el caldo econòmic i polític d’Espanya sense ni tan sols adonar-se’n. Afortunadament, però, les estructures d’estat espanyoles no només s’asseguren d’escalfar-nos a poc a poc, sinó que de tant en tant ens sobten de cop amb lleis, sentències, informes i declaracions.
Com deia el filòsof irlandès Charles Handy, expert en comportament i gestió de les organitzacions, “la majoria d’organitzacions canvien només quan es veuen realment amenaçades, quan els riscos superen el cost del canvi; i això normalment vol dir massa tard”. Però canvien, tot i que a vegades la temor al fracàs acostuma a ser molt més forta que l’esperança de l’èxit, motiu pel qual sovint s’actua amb prudència”. Altre cop la força del doble sí. Sí, molts empresaris catalans, lluny de ser cargols, fa dies que han sortit de l’olla, i sí, els que encara hi són (els que pateixen la síndrome del cargol bullit) n’acabaran sortint perquè, per sort o per desgràcia, de tant en tant, l’aigua es posa a bullir a força de Werts, García-Margallos, Rajoys....
