Empreses 13/10/2013

El primer pas cap a una nova economia?

La llei d'emprenedors dels EUA està pensada per impulsar el finançament de les 'start-ups'

Jordi Sabaté
3 min

Des que l'octubre del 2008 va esclatar als EUA la bombolla immobiliària que es va carregar el sistema creditici del país -i va sumir Europa en el seu pitjor període econòmic des del crac del 1929-, s'ha imposat el mantra que l'economia del segle XX ha tocat fons. Es requereix un canvi cap a un nou model, es repeteix sense parar, tant en fòrums d'internet com en columnes de diaris i en tertúlies televisives. Sembla que la gran alternativa passa per la xarxa i les tecnologies que fan possible la seva explotació. Fins aquí tot quadra.

Dificultats

No obstant això, en aquests cinc anys de crisi mundial el sistema financer ha estat un dels sectors que n'ha sortit més mal parat, i la majoria dels bancs pensen més en com recuperar-se que a deixar diners. Tan sols el deute públic, atesos els grans beneficis que produeix, i algunes grans empreses es beneficien del seu finançament, però no les mitjanes i, molt menys, les digitals. Les dificultats per finançar una nova empresa tecnològica s'estenen arreu del món, tot i que internet és un dels pocs sectors no tocats per la crisi.

Falta de bogeria

El principal problema són les poques vies alternatives al finançament bancari. Fins ara se suplia o bé amb els amics i la família dels emprenedors (el que es coneix com les 3 F: friends, fools and family [amics, bojos i família]) i els anomenats business angels , inversors de primera ronda.

Aquests canals tenen un impacte molt limitat, ja que la seva capacitat inversora no supera gairebé mai els 250.000 euros, i si l'empresa qualla necessitarà quantitats més grans per al seu creixement.

Qui els hi donarà? En general es busquen en els fons d'inversió i el capital risc, que sí que tenen llarg recorregut, però que solen exigir condicions molt estrictes per finançar projectes, cosa que moltes vegades no es dóna en companyies i idees arriscades. En altres paraules, el problema dels fons és que els falta una certa alegria o, si es prefereix, bogeria.

'Crowdfunding'

De la mateixa xarxa n'han nascut, però, propostes de finançament interessants com el crowdfunding (vegeu l' Emprenem de la setmana passada), que consisteix a agrupar les microaportacions de milers d'usuaris, desitjosos de veure una idea boja feta realitat, per aconseguir un bon finançament.

El seu èxit ha estat tan gran que els moviments de diners que van generar serveis com la plataforma Kickstarter -800 milions de dòlars a l'any- van començar a preocupar les autoritats econòmiques dels EUA. Així, es van fer al Congrés diferents propostes que, d'una banda, buscaven incloure en la legalitat el crowdfunding , i, de l'altra, fixar els tipus impositius a aquest model.

A més, van néixer iniciatives perquè les empreses de nova creació amb beneficis anuals de menys d'un milió de dòlars es veiessin exemptes d'una bona part dels impostos que haurien hagut de pagar i, en el cas de destinar part dels seus beneficis a R+D+i, la reducció impositiva fos gairebé total.

Addicionalment, també es van presentar noves propostes perquè les start-ups poguessin buscar capital a la borsa sense tantes exigències de transparència com les empreses tradicionals. Per exemple, sense necessitat de mostrar els comptes fins a vint dies abans de la sortida.

L'objectiu era facilitar la sortida a borsa sense grans demandes, però també evitar que aquestes empreses fossin presa de l'especulació financera prèvia a la seva entrada en el parquet. Finalment, el març del 2012 es van ajuntar totes les propostes en una de sola que es va presentar al Congrés.

Es tractava d'una llista de canvis tan llarga i radical que es va haver d'articular com una nova llei que es va anomenar JOBS Act ( Jumpstart our business startups act , una llei per impulsar les nostres start-ups ).

L'abril del mateix any va ser aprovada pel Senat dels Estats Units.

Cas exemplar

No obstant això, la JOBS Act ha passat relativament desapercebuda fins fa poques setmanes. Fins i tot ha rebut crítiques per la lentitud de l'adminsitració en la seva aplicació i per algunes de les seves limitacions, com ara el fet de no permetre participar en els sistemes de crowdfunding als fons d'inversió, cosa que ajudaria a consolidar moltes empreses.

La sortida a la borsa de Twitter acollint-se a la JOBS Act ha posat en relleu la seva importància, sobretot perquè el sistema evitarà casos com el de Facebook, que després d'entrar en el parquet va trigar un any a recuperar-se dels atacs dels especuladors.

Facebook va arribar tard a la JOBS Act, però el seu cas ha deixat clar que les tecnològiques de nova creació mereixen un tracte especial, tant per la seva importància estratègica com per la seva debilitat financera.

stats