Vull ser ‘imprenditore’

BarcelonaResulta que els nens ja no volen ser futbolistes ni estrelles del rock’n’roll. A Espanya, segons un estudi realitzat a partir de recerques recurrents a Google, la professió que més joves volen ser de gran és influencer.

A Portugal encara volen ser bombers, a Àustria i a Turquia actors, i a França advocats (what?). A les illes Britàniques segueixen el mainstream mundial: els joves volen ser pilots. El següent a la llista mundial d’aspiracions és força cultureta: escriptors, opció favorita a tot Escandinàvia, als països bàltics i en països de l’est com Romania, Hongria i Bulgària.

A escala global, la tercera professió amb més wannabes és la de ballarí, seguida dels youtubers (cosa semblant a la dels influencers espanyols), que triomfa per exemple a l’antiga Txecoslovàquia.

Però la cosa més estranya de tot, encara més que els professors alemanys o els desenvolupadors polonesos, és el cas dels italians i els luxemburguesos. Aquests joves insensats volen ser emprenedors. De fet, les vocacions d’empresari són les cinquenes més nombroses a escala mundial, per sobre dels aspirants a cantants, DJs, doctors o bloguers.

Tot això té a veure amb la noció que es té en cada moment i lloc de què és l’èxit a la vida, segurament amb un component notable d’idealització. ¿Els influencers viuen com reis, amb tots els luxes pagats, i coneixen cada dia la gent més famosa del món? Probablement molt pocs, i estic segura que per aconseguir-ho la majoria s’han de trencar les banyes cada dia.

I els que volen ser imprenditore, ¿què veuen en nosaltres: diners, realització personal i reconeixement social? Jo en tinc prou amb una d’aquestes coses, és veritat. Tot i que, per ser una mica més com els italians i que això de ser empresaris estigui si més no en la ment dels joves, ens aniria bé una mica de visibilitat i reconeixement.