Volem anxoves catalanes a Itàlia

A Itàlia mengem moltes anxoves en conserva. Moltes. Amb pizza, pasta, mozzarella, o només amb una mica d’oli. Des de fa uns anys s’ha imposat la marca “ del Cantabrico ”. Vull dir que, en la mentalitat de la gent, l’anxova més bona és la del Cantàbric. Dubto que totes les que es venen amb aquesta denominació ho siguin realment, però la cosa va així. El fet és que l’èxit d’aquesta indústria es deu als pescadors italians que van emigrar a la zona durant la segona meitat del segle XIX per revolucionar les tècniques de producció. Sembla que un tal Giovanni Vella Scatagliota, establert a Santoña, va ser l’inventor de l’anxova en oli el 1883, un fet cabdal per a l’evolució del mercat (i per a la humanitat). Encara ara moltes indústries són propietat de descendents d’aquells pescadors. He de dir que em sap molt de greu no veure en cap restaurant la meravellosa anxova de l’Escala. Estic convençut que els italians en serien uns consumidors de primera. Ningú s’hi atreveix? Vinga, que si es posa de moda, a Itàlia arrasa!