La velocitat de ‘Il mondo’

Recordo com si fos ahir aquells matins de cap de setmana de la meva infantesa. Ens despertàvem amb la música dels vinils de la francesa Sylvie Vartan o bé de l’italià Gino Paoli, amb el seu Sapore di sale. Els pares n’eren fanàtics i, a poc a poc, ens van ensenyar a entendre les lletres. Una d’aquestes cançons, de l’italià Jimmy Fontana, em va agradar el primer dia i em continua agradant avui: Il mondo, el món. Comença així: “ Gira, il mondo gira ”. El món dona voltes...

Doncs bé, aquesta setmana, assistint a una presentació sobre mitjans audiovisuals, he tingut una evidència més de com gira de ràpid aquest món nostre. L’edat mitjana de l’espectador de televisió ja és de 54 anys; les persones d’entre 18 i 44 anys han reduït el consum de televisió un 20% en els últims cinc anys; YouTube ja és la primera cadena de televisió per a la població de 18 a 34 anys, amb el 40% de quota de mercat (Mediaset, la segona, no arriba al 20% en aquesta franja d’edat); i, finalment, la plataforma Netflix ja ha arribat a 14 milions d’usuaris a l’Estat.

I aquestes dades només són la punta de l’iceberg. Els que tenim fills mil·lennials veiem la radicalitat de la transformació observant el seu dia a dia. Per a ells, la televisió és aquell aparell negre on només veuen els partits del Barça. Per a la resta, mana YouTube. Vagin on vagin, YouTube els acompanya amb els seus dispositius mòbils. Els continguts els cerquen i seleccionen en pocs segons. Els horaris també. És la televisió 2.0.

I mentre aquest mondo gira a la velocitat que veieu, la inversió publicitària cau un 30% aquest any per les retallades que genera l’actual crisi econòmica, però també pels dubtes i la dificultat que tenim les empreses per seguir el ritme dels canvis a la mateixa velocitat.

I atenció, perquè aquest món non si é fermato mai un momento. No s’ha mai aturat i no ens esperarà!