10/07/2022

El treball dignifica, les vacances també

2 min

El llibre del Gènesi explica com Déu va crear primer el món i després l’home, a la seva imatge, perquè tingués cura de la seva gran creació. El text acaba dient: el dia setè, Déu va reposar del seu treball. Tocava parar per respirar una mica, suposo.

Encara avui, en cultures properes a la nostra com la italiana, la gent es desitja bon cap de setmana tot dient “Buona domenica ”, una expressió que ve de l’època en que només reposàvem el diumenge. Avui en dia, normalment, repartim les 40 hores laborals setmanals de dilluns a divendres.

Però alguns països –els més desenvolupats– han començat a deixar enrere aquestes 40 hores i ja en treballen només 35. És el cas de França, on cercant reduir l’atur van reduir la jornada setmanal per redistribuir la feina entre un percentatge més alt de la població. En realitat la majoria de francesos continuen treballant les 40 hores d’abans, però acumulen les cinc hores que fan de més cada setmana i així fan encara més vacances.

Poques empreses, les més modernes, han començat a reduir de veritat les hores laborals setmanals i treballen només quatre dies, que acaben el dijous al vespre.

I llavors venim nosaltres, els que treballem en països menys desenvolupats i en empreses poc agosarades. Mentre esperem que el nostre entorn es modernitzi, els pobres mortals que vivim amb les nostres 40 hores i els divendres fins a darrera hora, tenim les vacances com a únic consol. I aquí estem, alguns ja gaudint-ne i els altres a punt de començar-les.

Aquest any, entre guerres innecessàries, crisis energètiques sobrevingudes i inflacions diverses, el mes de setembre pot ser dels més complicats dels darrers anys. Ja se sap que el treball dignifica, però potser estaria bé que penséssim que les vacances també ho poden fer i ens hi dediquéssim en cos i ànima les properes setmanes. Que almenys, quan tornem a la crua realitat, ens agafin ben confessats.