20/11/2021

Treball i avorriment

2 min

Guanyar molts diners i retirar-se jove. És una idea repetida en la meva joventut, quan no sabia que no guanyaria tants diners (bàsicament ara només tinc deutes), que tindria una filla (operació financera molt dolenta) i que això treballar enganxa. I ara resulta que fins i tot té nom:financial independence, retire early, que traduït vol dir independència financera, jubilació anticipada, com explicava l’altre dia un article de l’Elisabet Escriche a l’ARA. La frugalitat o el període sabàtic són altres fenòmens o estils de vida que es fonamenten en la idea que treballar és una cosa molt dolenta.

El treball i el no treball és un tema que dona per a tant com l’amor en la literatura, gairebé. El pensador marxista Paul Lafargue va escriure el 1880 el seu assaig Dret a la mandra, una rèplica al Dret al treball, de Louis Blanc, considerat precursor de la socialdemocràcia. En Lafargue imaginava una societat marcada per l’abundància on les persones es podrien alliberar de “l’esclavitud del treball”.

Però, si algú ha descrit un món posttreball que valgui la pena, aquest és Isaac Asimov a El sol nuu, de 1957. El planeta Solaria, verdader protagonista de la novel·la, té un màxim de 20.000 habitants, servits cada un per prop de 10.000 robots positrònics que fan totes les tasques manuals imaginables. La utopia de la vida sense treball, però, porta els solarians a aïllar-se dels altres, amb els quals contacten únicament per una mena de videoconferència en 3D. Autisme i decadència.

Per ara, viure sense treballar és un privilegi que reservem als nostres grans, però estic segura que no està tan lluny el moment en què podrem delegar a les màquines tota tasca física. ¿Estem dissenyats per no tenir una vida activa? Com el bon doctor, temo el pitjor de nosaltres mateixos: si algun dia som capaços de viure sense treballar, ens inventarem una guerra per no morir d’avorriment. Perquè no treballar i fer ioga, no ens enganyem, és molt avorrit.

stats