La temptació

Arribats a aquest punt de la pandèmia sembla que és un bon moment per fer un business plan. El de la meva empresa es va acabar el desembre del 2020: quina gràcia, resulta que l’any 2016, quan vam dissenyar els nostres plans de dominació mundial, havíem de descobrir com seríem nosaltres i com estaria el mon cinc anys després. Per descomptat, per culpa del covid-19 i de moltes altres coses inimaginables el 2016, no hem arribat a les meravelloses previsions que aguantava aquell bonic paper.

En realitat, des de l’esclat de la pandèmia el nostre business plan ha sigut sobreviure un dia més, però ara començo a tenir clar que ens cal un nou horitzó cap al qual mirar. No perquè hàgim d’arribar a les meravelloses previsions que ara formularem de nou, però sí per tenir una guia, un camí estratègic posat sobre un paper.

Així que porto unes setmanes rumiant-hi m’assalta el que crec que puc anomenar la temptació de l’emprenedora. Què haig de fer ara amb la meva empresa, que per cert va sortir de pèrdues l’any 2021? Haig de continuar enfocada en ser rendible o haig de començar a pensar de nou en el creixement? Haig de mantenir el model o canviar-lo de mig a mig? I, sobretot, és el moment de començar a plantejar nous projectes?

Com a emprenedora el que més m’agrada, sincerament, és fer coses noves, complicar-me la vida i obrir vint fronts. Si fos Steve Jobs, seria el moment de decidir si presento una nova versió de l’iMac o em llanço a l’iPhone.

Bé, no hi hauria dubte: apunta bé, concentra forces i ataca de forma quirúrgica per millorar el que tens. Però no és una decisió tan lògica: això d’aixecar una empresa té més a veure amb la passió que amb la raó, i cal tenir projectes estimulants sempre en cartera. Potser no posar-los en marxa tots alhora, però amb un pla de cinc anys potser sí que hi ha temps per caure en la temptació de fer coses noves.

¡Que tremoli Nokia!