No sé per què no ha estat objecte de molts més comentaris i anàlisis, quan de vegades el gest més insignificant dels polítics pot ocupar hores i hores de ràdio i televisió. El pentinat de Pablo Iglesias, la corbata del ministre comunista Alberto Garzón o el color d’unes flors semblen de vegades qüestió d’estat. Però un dia fan alguna cosa realment destacable i ningú no se’n fa ressò.
No parlo, esclar, de les reunions subversives als aeroports, ni de les teatralitzades a la Moncloa. Ja ho va dir Arthur Miller el 2001: “En la nostra feliç era de la diversió, la televisió ha fet que la política i l’actuació teatral siguin més que mai dues ànimes bessones”. Per això no és destacable que els polítics facin de còmics... Vull dir, de polítics.
En canvi el que m’ha cridat l’atenció de les darreres setmanes és com el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha estat el primer en fer un veritable team bulding de ministres. Si ho busqueu a Twitter trobareu un vídeo dels ministres en vestimenta sport i gesticulació relaxada a la finca del govern espanyol a Quintos de Mora (Toledo).
Sempre penso que és difícil confiar en un ministre que, sovint sense experiència prèvia de gestió, assumeix un càrrec directiu de màxima importància sense cap traspàs, ni temps de transició ni res que s’hi assembli. A més a més, només pot escollir el seu equip més proper... i en el millor dels casos els donem 100 dies de gràcia abans de començar a criticar sense pietat la seva gestió.
Digueu-me cursi, però que tot un govern espanyol es preocupi del seu propi funcionament fins al punt de fer qualsevol cosa per millorar-lo, com ara un senzill team building al camp, em sembla positiu. Ironies del destí, la reunió dels perillosos ministres comunistes i els traïdors socialistes es va fer a la finca que George W. Bush va anomenar “el ranxo d’Aznar”, pels volts del 2001. 100% karma.
