14/10/2022

Primer t'ignoren, després se'n riuen...

2 min
Noves passes cap  A la desconnexió

BarcelonaFa uns tres anys, el Govern català va presentar la iniciativa IdentiCAT d’identitat digital descentralitzada i autosobirana, un sistema basat en la tecnologia de cadena de blocs que permetria a cada ciutadà proporcionar a l’administració, a les empreses i a qualsevol altre tercer només les dades personals imprescindibles per a cada transacció, sense haver de revelar totes les altres.

Aquell projecte s’emmirallava en l’experiència d’administració digital d’Estònia i després de ser desacreditat per l’estat espanyol profund i ridiculitzat pels seus altaveus mediàtics, va quedar aparcat. Dimarts passat, en canvi, una delegació de la secretaria d'estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial –que depèn del ministeri d'Economia– exhibia a Twitter la seva visita a Estònia per «intercanviar impressions sobre ciberseguretat» mentre a la pantalla que observaven amb interès s’hi veia un gràfic sobre el sistema estonià d’identitat digital.

De la mateixa manera, la posada en òrbita, el març del 2021, del nanosatèl·lit Enxaneta de connectivitat 5G finançat en part per la Generalitat va provocar que els mateixos altaveus mediàtics s’afanyessin a provar de deixar en ridícul la suposada creació d’una "NASA catalana". Potser no podien suportar un èxit català a l’espai pocs mesos després que el satèl·lit espanyol d’observació Seosat-Ingenio es perdés a l’espai vuit minuts després de ser llançat.

Tot i això, pocs mesos després vàrem saber que altres comunitats com Andalusia i Astúries s’han proposat llançar a l’espai nanosatèl·lits propis. Hi pensava dimarts passat mentre examinava el Menut, el segon nanosatèl·lit català, dedicat en aquest cas a l’observació del territori. Es llançarà el 6 de desembre –des de Cap Canaveral i a bord d’un dels coets d’Elon Musk– i l’ha construït, també amb finançament de la Generalitat, l’empresa Open Cosmos, creada al Regne Unit per enginyers d’aquí que han decidit instal·lar-se a Barcelona, confirmant que la indústria espacial té un futur prometedor al nostre país.

D’allò de "primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i al final guanyes" –que en realitat no és una frase de Gandhi, però és igual– només ens cal fer realitat l’última part.

stats