Soroll

“La gent de l’oficina cada cop parla més quan no hi sou. L’altre dia en vaig veure dos que parlaven a la cuina, crec que de sous, d’horaris... Hauríeu de procurar no ser gaires dies seguits fora de l’oficina perquè la gent cada cop parla més”. Un company directiu de la meva empresa em va fer, amb tota la bona intenció, aquest comentari. Vaig preguntar-li si hi havia algun aspecte concret que es tractés en aquestes converses subversives, i em va contestar que no, que no hi havia res en concret, però estava amoïnat perquè la gent es queixava i criticava els caps i, en general, l’empresa.

Tot i la bona intenció, li vaig dir al meu company que preferia no tenir aquesta mena de confidències o advertències. Les raons són diverses. La primera és que són inútils: qui té una alta responsabilitat en una empresa, sobretot quan sobrepassa les trenta persones, sap que hi ha queixes, crítiques i comentaris. No conec cap empresa ni cap col·lectiu jerarquitzat en què qui ocupa la posició més alta no sigui blanc de crítiques, queixes i comentaris.

La segona raó és que és una informació estèril i l’única cosa que pot aconseguir és fer-me posar de mala llet, entristir-me i fer-me desconfiar de les persones de l’equip: no identifica un problema concret ni hi aporta cap solució. La tercera raó és que em planteja un impossible: evitar que la gent pugui parlar del que vulgui quan no hi soc, com si això es pogués evitar. En realitat, no em cal sentir-les per percebre que aquestes converses cada cop es produeixen més, i fins i tot puc identificar-ne els protagonistes.

Potser la cosa més lògica hauria estat no fer res de res, i assumir simplement que passa, centrar-me a intentar que la gent estigui contenta i motivada i qui dia passa anys empeny. Però he decidit (no sé si bé o malament) fer una altra cosa: fer córrer un missatge al col·lectiu (per unes quantes vies seleccionades). El missatge és el següent: “Els problemes que no m’arriben, per a mi no existeixen; qui critica només als passadissos i calla a les reunions només genera soroll”.