La sivella perillosa

No us ho vaig explicar, però fa unes setmanes vaig ser una de les passatgeres afectades pel cas de la sivella perillosa a l’AVE. Per si no ho vau llegir, un dia qualsevol es va posar de cap per avall tota l’estació de Sants i també la d’Atocha. Em vaig quedar sense poder agafar el tren i vaig haver d’anul·lar una reunió a Madrid i marxar a l’oficina. Per la quantitat de policies semblava un tema terrorista i, efectivament, amb el pas de les hores es va saber que s’havia detectat un objecte perillós.

En realitat era una sivella de cinturó en forma de granada (d’aquelles de la guerra) que una dona tenia a la maleta. Va passar per l’escàner, va pujar al tren, i al cap d’una estona algú del control de seguretat va fer saltar l’alarma, però quan la suposada granada ja anava a 293 km/h direcció Madrid. Mentrestant, la megafonia de Renfe s’esforçava a dir allò de “ por motivos ajenos... ”.

Uns dies després, a Sants la cua per pujar a l’AVE arribava a la porta exterior perquè hi havia un control de seguretat més estricte que el de costum, amb el qual no es passa cap arc ni cal treure’s el cinturó. “¿Ja troben les sivelles perilloses?”, va preguntar amb sorna un passatger.

Conclusions d’una perspicaç observadora:

1. El control de l’AVE no em dona cap tranquil·litat com a ciutadana. Els protocols, fins ara, i la formació o la selecció del personal són una porqueria: a Alemanya hauria dimitit un ministre per això, n’estic segura.

2. Com a usuària de l’AVE, les condicions han empitjorat si he d’arribar cada cop 20 minuts abans. Total, per buscar sivelles de mal gust... Reclamo descomptes.

3. Com a empresària, em pregunto de quants diners serà la licitació del contracte de seguretat de Renfe i com estarà fet: ¿prioritzant la part econòmica, guiant-se per la qualitat o només per cobrir l’expedient?

Com a cutrefilòsofa del nostre temps, una nova constatació que l’espècie està en decadència.