L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Una setmana que dura un mes

La cosa va començar de la manera següent, fa cosa d’unes setmanes. “Bé, això ho podem fer a la setmana del 16; haurà passat el pont, tots els projectes grans estaran presentats i haurem fet fins i tot el sopar de Nadal”.

Era una cosa important, però no urgent, que cal fer amb prou temps i calma, i la setmana vinent és el moment perfecte per encarar-la. Bona idea, vam pensar tots. El problema és que aquesta mena de coses abunden quan el teu dia a dia és com una pel·lícula d’acció, tipus l’escena en què Uma Thurman s’enfronta als 88 maníacs a Kill Bill. Així que no va trigar a dir-se: “Això també ho podem comentar a la setmana del 16”. “Un altre tema per a la setmana de planificació”. “Això, per a la setmana de les causes perdudes”... Al final algú va dir amb bon criteri: “Aquesta setmana durarà un mes?”

Bé, sabem que no arreglarem el món en cinc dies, però d’il·lusió també viu l’home. I, si no, deixeu-me recordar una de les lleis de Murphy més encertades: “Avui fa un dia fantàstic, segur que ve algú i el fot enlaire”. Bon mes a tothom!