Sembla mentida però d’aquí poques setmanes entrarem en una nova dècada. Ja gairebé ningú diu allò que som “en ple segle XXI”, potser perquè ara ja hi som incontestablement. Si hi penseu, ja no podrem dir allò dels bojos anys vint o els feliços anys vint. Si ho fem, haurem d’especificar que parlem dels anys vint del segle XX.
I com seran els nous anys vint? Tant de bo en tingués la resposta, perquè qui conegui com evolucionarà el context econòmic, demogràfic i cultural o social probablement podrà dibuixar com ben pocs estratègies empresarials guanyadores.
Com que no tenim una bola de vidre per saber-ho, la millor cosa que podem fer és pensar en escenaris possibles i fer la nostra aposta personal. Com a empresària, ho he de fer perquè no puc fiar el futur del projecte que lidero en la idea, segur que perdedora, segons la qual no canviarà res substancialment durant la dècada vinent. Com que el context canviarà, l’empresa també.
Apostes? Tot i el risc de fer el ridícul, ensenyo les meves cartes i d’aquí deu anys ens veurem per avaluar-ho. Si guanyo em convidareu a una cervesa 3D liofilitzada (que serà la beguda de moda de la dècada).
Crec que els anys vint seran més que feliços i més que bojos: seran sensats. Seran els anys del creixement sostenible i inclusiu, de la redefinició del progrés cap a una cosa menys lligada al creixement i més al benestar. També serà la dècada de la lluita per la privacitat personal i la transparència corporativa, i també una era en què aprendrem a utilitzar les joguines tecnològiques que hem incorporat compulsivament a les nostres vides aquestes últimes dècades. Això de fer empreses, el món en què em moc, va una mica d’encertar tots aquests pronòstics o més aviat la pregunta del que ve tot just després: ¿la meva empresa està en una situació d’amenaça davant de tots aquests canvis? ¿O pot trobar un avantatge competitiu si s’aprofiten amb intel·ligència?
