11/09/2021

Reload

2 min

“Ai, José, no me insistas, das muchas vueltas, pareces motociclista…” Uix, perdó! M’heu enxampat amb la cançó de l’estiu a la boca. Amb les ganes que tenia jo de tornar a la rutina! Que sapigueu que he trobat molt a faltar la meva pregunta de cada setmana: ¿sobre què puc escriure la columna de l’Executiva Agressiva?

N’he acumulat unes quantes: em calia aquest descans d’estiu, aquest donar-me una mica d’aire per tornar a pensar en la meva empresa, en l’economia del món i en la vida en general. Però volia tornar amb tots vosaltres, coetanis d’aquesta època tan estranya, amb la idea de recarregar piles.

Després de gairebé tretze anys com a empresària ho tinc cada cop més clar: és una carrera de fons en la qual és més important la resistència que la velocitat punta. El triomf està en aguantar una altra volta, un altre quilòmetre, i aprofitar els moments en què pots parar per recarregar piles, idees, esperit de lluita i continuar endavant. Si més no, per als que no hem aconseguit crear un model d’aquells meravellosament escalables, exponencialment rendibles o perfectament vendibles passats tres o quatre anys.

Els amos d’un bar, els propietaris d’una perruqueria o d’un petit hotel, els creadors de continguts o els venedors de serveis en general hem de saber tirar endavant tot i els entrebancs que ens posa la vida i trobar l’habilitat de saber reiniciar i reinventar-nos una mica quan calgui.

No passa res per no ser els més llestos, els més rics o els que viuen millor de la nostra tribu, però podem estar molt orgullosos si formem part del grup dels irreductibles, dels que no s’arronsen. Hem de ser com en Jackie Chan a Duel al Bronx (traduïda al castellà com a Duro de matar ).

¿Em sento com si m’haguessin clavat una pallissa? Sí, però també és com si m’acabessin de prémer el botó màgic i sonés allò de l’Street Fighter que ens posava a tots els pèls de punta amb la Super Nintendo de 16 bits: “Round two... Fight!”

stats