09/07/2022

Rambo va a la platja

2 min

Ei! Que comença l’estiu! No us ho creureu, però una pringada com jo una mica addicta a la feina disfruta molt i molt de les vacances, sempre que estiguin ben planejades. I jo aquest estiu tinc el pla perfecte.

Què fas quan la teva vida és monòtona i avorrida? Doncs mirar molt la tele i viatjar a llocs extraordinaris buscant aventures. ¿I quan la teva vida ja és una aventura diària? Doncs el millor és un pla plàcid i tranquil. Ara que soc una dona madura ho tinc clar i no em trobareu pas de ruta pel Vietnam, precisament.

No, aquest estiu les platges del sud es cansaran de veure’m torrant-me al sol i jugant a fer castells. I a l’acabar, piscina, sopar, copeta i a dormir, i tornar a començar l’endemà. També em penso llegir dos o tres llibres que tinc pendents (cap assaig, que estic de vacances) i dos o tres diaris (en paper, sisplau) cada dia.

Penso disfrutar molt i molt d’aquestes vacances, perquè haig de netejar la ment i perquè el que ens espera a la tornada sí que és el Vietnam, però el de John Rambo. Guerra, inflació i atur son tres esglaons d’un mateix procés i que molt em temo que porten a un punt final que ja coneixem i que es diu crisi, recessió i dificultats.

Tothom em parla del setembre amb angoixa i pessimisme, i al final me n’he contagiat: aquesta guerra absurda d’Ucraïna no té pinta que s’acabi aviat i la resposta més esperançadora que sento és “Encara sort que han tornat els turistes”.

Crec que la crisi serà llarga i que, com que ataca elements estructurals del nostre sistema, com el de l’energia barata, serà transformadora. I per això generarà també milers d’oportunitats per a tothom que sàpiga veure-les.

Així que res, recarregaré energies a la platja per lligar-me un mocador al cap a partir del setembre, pintar-me dues ratlles negres a les galtes i a continuar la guerra.