Que tinguem sort
Aquests primers cinc cèntims del 2021 els vull començar amb un gran, un enorme visca l’any nou. Com el necessitàvem.
Les primeres hores d’aquest 2021 no han canviat res encara. Continuem amb el mateix dibuix que teníem al desembre. Les mateixes angoixes i també esperances. Tot igual, però en realitat psicològicament res ja és igual: fa dies que parlem de vacunes com Pfizer, Moderna i AstraZeneca i als nostres cervells ja està interioritzat que cada dia que passa és un dia que ens apropa a la normalitat d’abans.
El 2021 serà un bon any perquè tots intuïm, tots sabem, com acabarà. A partir d’un cert moment, la demanda s’anirà normalitzant i podrem tornar a la desitjada normalitat. Aquest moment podria ser a principis, mitjans o finals d’estiu... sigui quan sigui arribarà i aquesta és la primera certesa que tenim des de fa molts mesos.
El primer trimestre serà el que serà: un període pur de nedar i guardar la roba, de no fer massa publicitat i de no fer massa promocions. En definitiva, de no invertir. A partir de Setmana Santa, potser tímidament, podrem començar a accelerar. I després, la darrera part de l’any serà per a invertir com ho fèiem abans. Activitat normal per continuar desenvolupant les nostres empreses.
En aquest context, cada cop més positiu, sembla que tothom hi vol contribuir. Després de les llargues cues de camions a Dover just abans de Nadal, ja tenim un acord i el llarg i penós jeroglífic del Brexit està finalment solucionat.
L’arribada de Biden a la presidència dels Estats Units (que llarg s’està fent aquest període de transició), també ajudarà a reconduir les guerres comercials a les quals ens ha acostumat el seu predecessor i aportarà una mica de sentit comú a l’economia.
I com deia en Llach, ara només ens faltarà una cosa: que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir.
