Què seria ara el més important?

Diumenge passat us feia cinc cèntims sobre una convenció feta en un moment molt complicat de la vida d’una empresa. Pensant encara en aquella convenció i en els difícils dies que vivim m’ha vingut al cap una frase d’aquella trobada: “El més important a la vida és que el més important sigui sempre el més important”.

La frase la va deixar anar, al principi de la seva xerrada, el gran conferenciant Victor Küppers. “Deunidó”, vaig pensar al sentir-la. Que el més important sigui sempre el més important... Bona, aquesta! Una frase simple i directa, aparentment sense gaire complicacions. Només havia de triar què era el més important a la meva vida i fer que el que era important fos sempre el més important! Vaig trigar dies a identificar-ho i setmanes o potser fins i tot mesos a posar en pràctica el consell de Küppers. Reconec que avui, anys després, continuo esforçant-me i treballant per fer realitat el que planteja aquesta frase. I funciona!

Doncs bé, aquesta setmana, amb el confinament perimetral de la Comunitat de Madrid per una banda, les mesures addicionals adoptades pel govern de la Generalitat per fer front al covid-19 per una altra, sense saber on serem d’aquí quinze dies i amb mig país mig aturat, m’he preguntat què és el més important per a una empresa ara. ¿Potser els seus clients, sense els quals no hi hauria vendes? ¿Potser les seves patents i marques, per poder competir bé al mercat? ¿O bé els seus actius industrials, sense els quals no podrien produir? O bé... Hi ha tantes coses importants en una empresa que costa de dir.

¿I si fos veritat, com ens deien a la universitat, que l’actiu més important de les empreses són la seva gent i els seus equips? Si fos així, per què tothom comença a parlar d’acomiadaments col·lectius després dels ERTO? Si volem garantir un bon futur, potser ara toca protegir el talent.