24/10/2020

Que n’arribem a ser de rucs!

2 min
Una de les moltes treballadores que durant el confinament està fent teletreball.

Fa molts anys que parlem del famós equilibri entre la vida personal i la vida professional. Les empreses s’hi han escarrassat per comprendre millor les necessitats dels seus professionals i per intentar, a poc a poc, anar-s’hi adaptant per facilitar aquest difícil equilibri entre la vida del professional i la de la persona que hi ha al darrere, amb la seva parella, els seus fills i la seva realitat.

Hem vist com les empreses més avançades han cercat la conciliació posant a disposició guarderies que quedessin a prop de la feina per a aquelles persones que tenen fills petits. D’altres han optat per instaurar l’horari intensiu durant les vacances escolars, perquè els pares puguin concentrar les seves jornades laborals i ser a casa amb els fills a primera hora de la tarda, un dels problemes habituals en aquesta època de l’any. Uns altres han modificat l’horari setmanal per permetre acabar la feina el divendres a l’hora de dinar i facilitar, així, la sortida familiar de cap de setmana un cop acabada l’escola dels nens.

Doncs bé, us costarà de creure però aquesta setmana amb el coronavirus novament desbocat a Catalunya encara ens trobem amb empreses que veuen malament que una part del seu equip opti per teletreballar en comptes d’anar a l’oficina, i cada dia compten quins treballadors hi van i quins no!

En la situació actual, ¿aquestes empreses no haurien d’aprofitar l’avinentesa per aproximar-se a Europa, on teletreballar és la cosa més normal del món? ¿No haurien de fomentar aquest teletreball per conciliar vida professional i vida personal? ¿No haurien de confiar en els seus professionals? Des del mes de març que teletreballem i no ha anat pas malament, oi?

Cada cop que entrem en un període de crisis ens diuen que totes són també grans oportunitats. Malauradament, n’hi ha alguns que, per moltes crisis que visquin, no hi veuran mai les oportunitats. Que n’arribem a ser de rucs!

stats