Qui té pressa per al 5G?

Els diversos sectors implicats en la indústria de les telecomunicacions semblen estar d’acord en els tres avantatges de les futures xarxes de cinquena generació (5G): més velocitat de transmissió de dades, menys latència a l’hora de respondre i capacitat per atendre simultàniament molts més dispositius que les xarxes de quarta generació (4G) actualment en servei. En canvi, la unanimitat desapareix quan es tracta de valorar la necessitat de desplegar les noves xarxes com més aviat millor. Les més interessades a fer-ho són les empreses subministradores d’equipament com Ericsson, Huawei, Nokia, Samsung i ZTE: el seu negoci és la renovació i ampliació de xarxes. Però les operadores de telefonia no ho tenen tan clar. D’un banda participen a les subhastes governamentals del nou espectre radioelèctric i reclamen ajuts públics per portar a terme projectes pilot. De l’altra han de rendibilitzar les inversions ja fetes en 4G. Laurent Paillassot, el conseller delegat a Espanya de la francesa Orange, és qui ho diu més clar: no cal córrer a desplegar el 5G, amb el 4G encara en tenim de sobres.

Després de visitar el congrés IoT Solutions, un tendeix a coincidir amb Paillassot. Si bé els tres avantatges citats del 5G estan més pensats per connectar màquines i altres objectes a banda de telèfons mòbils i deixar tota la intel·ligència als servidors del núvol, la majoria de les propostes tecnològiques actuals en aquest àmbit s’orienten en sentit contrari: traslladar la potència de procés a l’altre extrem de la xarxa, incorporant-la als mateixos dispositius. Un cotxe autònom ha de ser capaç de prendre decisions sense haver de consultar un algoritme que potser es troba a milers de quilòmetres de distància.

Fins i tot Google, que ofereix serveis de núvol, prepara un xip anomenat Edge TPU que executa localment funcions d’intel·ligència artificial, fins ara només disponibles als servidors remots. En aquestes condicions no calen xarxes més ràpides, àgils i capaces. A més, Richard Soley, president del Consorci d’Internet Industrial, recorda que la majoria del mercat dels objectes connectats el conformen les aplicacions de fabricació. I a les fàbriques, les màquines estan connectades per cable!