És hora de posar-se al dia

Per fi algú em treu de la meva zona de confort i em fa dubtar dels mètodes de sempre. Es tracta d’un nou company amb experiència en empreses internacionals i amant de KPIs, objectius detallats i mètriques de control. En síntesi, tot el contrari de l’exèrcit de Pancho Villa que som ara mateix, una colla de milicians sense formació que tenim l’objectiu d’envair els Estats Units.

No és que el nou company pensi que tot el que fem sigui un desastre ni és particularment proactiu proposant canvis organitzatius. Simplement pregunta coses: “Com es fa això?” “¿No ho heu fet mai així?” “Per què ho fem aixà?” Les preguntes et porten a una conversa on es veuen alternatives i on a vegades es planteja el mètode multinacional contra el viking style que ens caracteritza.

Aquesta setmana, per exemple, hem començat a parlar dels plans comercials de l’any vinent, que volem enfocar amb prudència i solidesa. I en mig d’altres coses el nou company em preguntava fins a quin punt els objectius comercials estaven lligats a altres fites que volem assolir. I és cert que no només volem avançar cent metres, sinó que volem fer-ho en una direcció particular.

Les eines informàtiques també estan ara en revisió: per molt feliç que sigui jo amb el meu ERPhandmade i el CRM més econòmic del mercat, no he treballat en realitat amb altres programes. Arran de les noves idees estic decidida a actualitzar tot el nostre programari. Fins i tot el Dropbox i l’Office podrien no ser les millors opcions. “Per què no treballeu amb Google Drive, per poder utilitzar un full de càlcul dues persones a la vegada?”, em va preguntar.

El cas és que quan portes molt de temps en el mateix lloc (jo hi porto gairebé tretze anys) comences a perdre permeabilitat a noves idees i perspectives del que passa allà fora.

I ara que tinc algú potent que em fa rumiar, potser és el moment de posar-se al dia.