L’EXECUTIVA AGRESSIVA

Molt poques

“La mala notícia és que som molt poques. En un consell d’administració en què només hi ets tu, has de cridar molt més”. Avui -que he matinat per agafar l’AVE- m’he llevat llegint a Twitter aquesta frase de la Mar Alarcón, emprenedora i fundadora de Socialcar. La frase en qüestió m’ha fet pensar.

Fins fa pocs mesos, l’única dona al nostre consell d’administració era jo. No puc dir que mai m’hagi sentit menyspreada, però sí que és cert que he hagut de cridar una mica, tot i que soc la fundadora de l’empresa. Alguns consellers (no tots, esclar) tot sovint miren el meu soci quan es parla de números, com si el rol clàssic de dona de lletres i home de ciències es repetís a la meva empresa. Quan presentem un nou business plan, per exemple, tothom suposa que l’ha fet ell tot solet, quan moltes de les previsions i estimacions són fruit de la meva reflexió i d’un treball conjunt.

Com sabeu, fa tot just dos mesos vaig ser mare. Com veieu, ja m’he reincorporat a la feina (en algun moment vaig somiar en tenir baixa...) i, tot i que només he estat fora un mes, ara em trobo que algunes trucades que hauria de rebre jo les rep el meu soci. Què he de fer? Doncs tornar a cridar, com diu la Mar Alarcón. Tinc la sort, però, que el meu soci és plenament conscient de la situació i rebutja les trucades que creu que són meves. No tothom té aquesta sort.

Sabeu que l’Executiva Agressiva s’ha declarat feminista en moltes ocasions (si no ho he fet aquí, ho faig de nou) i crec que les dones hem de parlar obertament d’aquestes situacions més enllà del 8 de març. De la mateixa manera, crec que és cosa de tothom, homes i dones, que la cosa canviï.

Per això, dues idees. Dones: ¿algun cop heu deixat de cridar i heu deixat que un home us passés per davant sense raó objectiva, només per vergonya, per tradició o per comoditat? Jo sí, ho confesso, però no hem de fer-ho. Homes: ¿alguna vegada heu parlat a una dona diferent de com ho faríeu a un home o l’heu tractat amb la superioritat de sexe heretada de la tradició? Segur que sí, sense adonar-vos-en. Per sort, les dones cada cop cridem més fort.