BarcelonaLa pluja d’habitatges socials que el primer ministre espanyol, Pedro Sánchez, està anunciant com a gran argument preelectoral té un aspecte que m’intriga. Una part d’aquests futurs pisos es construiran en terrenys que actualment ocupen instal·lacions militars, i estic molt a favor de substituir els usos militars pels civils. Ara bé, Sánchez va explicar que l’organisme públic que gestiona l’operació comprarà les finques al ministeri de Defensa, amb diners que aquest destinarà a la seva modernització.
La ministra Margarita Robles ho ha ampliat, aclarint que la transacció es farà a preu taxat de mercat, perquè legalment no seria possible transferir la titularitat de les finques d’un ministeri a un altre a cost zero. No soc especialista en comptabilitat creativa, però diria que amb això els contribuents acabarem pagant dues vegades pels mateixos actius, ja que el patrimoni immobiliari militar ja és de l’Estat i, per tant, de tots nosaltres.
Sigui com sigui, el ministeri de Robles disposarà de diners frescos per gastar. En què, exactament? Entre altres coses, en caces bombarders de sisena generació. La ministra es va reunir diumenge passat a Madrid amb els seus homòlegs alemany i francès per revisar l’estat del projecte FCAS (sigles de Futur Sistema Aeri de Combat), impulsat per empreses dels tres estats per aconseguir el contracte de l’avió europeu que ha de substituir l’actual Eurofighter: respectivament Airbus, Dassault i Indra (l’empresa que, per cert, gestionarà les dades electorals del 28-M).
Aquest consorci competirà amb el GCAP, que promouen firmes del Regne Unit, Itàlia i el Japó. En canvi, no està gens clar que hi participi l’Aràbia Saudita i se n’acaba de desmarcar la sueca Saab, que podria afegir-se al FCAS. És aquest un mercat procliu als consorcis multinacionals: Airbus, Thales, Hispasat, Eutelsat, Deutsche Telekom i Orange s’han aliat per oferir a la Unió Europea una constel·lació de satèl·lits de telecomunicacions d’òrbita baixa que pugui fer ombra a la xarxa Starlink d’Elon Musk.
