L’EXECUTIVA AGRESSIVA

2017: passi-ho bé!

Qui hauria dit que l’Executiva Agressiva acomiadaria un altre any des d’aquesta tribuna del gran diari ARA (Déu el tingui en la seva glòria)? Jo, que soc una persona real (tot i que molts escèptics ho posin en dubte perquè firmo amb pseudònim), de vegades em sorprenc que aquest invent, nascut a iniciativa del meu amic Àlex Font Manté, continuï donant de si. I fins i tot que alguns us llegiu les meves columnes.

Com si estigués asseguda a la poltrona del psiquiatre, aquí vaig explicant les meves penes, les meves inquietuds i anhels. Només de vegades dramatitzo o ironitzo una mica, però darrere del meu pseudònim subversiu i la fantàstica il·lustració que acompanya aquestes línies hi ha els pensaments i les vivències d’una persona real, una dona jove que lluita cada dia per aixecar una empresa.

Són èpoques de nostàlgia i reflexió i m’he decidit, després d’alguns mesos, a obrir el compte de correu de l’Executiva Agressiva. Ostres, quina il·lusió! Un lector m’anima a seguir fent bici després de l’accident que vaig tenir fa uns mesos (ho he fet!) i una empresària em convida a una trobada de dones directives que es fa periòdicament a la ciutat.

Un altre em demana el nom d’una universitat de Madrid (Escuela de Empresa) que et permet fer pràctiques amb treballadors que s’apunten a uns cursets online molt baratets... Hi ha de tot a la bústia. Perdoneu que no accepti les invitacions per fer cafès i gintònics: soc una dona ocupada i casada, sorry.

Aquest repàs m’ha ajudat a fer una reflexió del 2017: un any estrany i difícil, però també agraït. A la meva empresa hem fitxat 14 persones (quatre n’han sortit o han sigut despatxades) i tancarem l’any creixent com un 50%. ¡Olé!

Com quan deixes enrere un projecte d’aquells que han suposat molt d’esforç, tinc un missatge per al 2017: senzillament, passi-ho bé. Ja estàs acabat, caput, finito. Bo o dolent, tot el que acaba és pitjor del que vindrà: un 2018 en què unes quantes dones i homes bojos volem menjar-nos el món. No hi ha dolor, no hi ha pena, no hi ha autocomplaença ni nostàlgia. Només estem preparats per al nivell següent. 3, 2, 1... fight!