Amb un pa

Diuen que els fills arriben amb un pa sota el braç. Quina tonteria! Abans de néixer, la meva filla ja m’ha portat a la ruïna: bressol, cotxet, cadireta per al cotxe, roba en miniatura, bolquers, cremes, etcètera.

Però a vegades la vida et dona sorpreses. El dia 3 de vida de la meva filla em truca l’assessor de la meva empresa: “Ei, Executiva, et vull fer un regal: el meu soci fa tràmits de naixement i t’ho regalo”.

El cas és que el meu marit volia ser útil després del dolorós part i el dia 2 de vida de la nostra filla va anar a registrar el naixement al Registe Civil. “Gràcies, però ho tinc tot enllestit”, vaig dir-li al meu gestor. “Heu tramitat la baixa d’autònoms i l’ajuda per a dones professionals pel naixement?”, em va respondre.

Whaaat? El que va venir després va ser com música celestial. Resulta que les dones autònomes també podem gaudir d’unes setmanes de descans: la Seguretat Social et dona uns mil euros al mes durant no sé quantes setmanes!

I per ser dona professional, una empenta de 100 euros al mes durant tres anys. I molts més detalls que em van explicar.

Per a mi, que tot això em resulta nou, és una bonica sorpresa. Com quan et trobes 50 euros a l’abric de l’hivern passat. De vegades penso massa malament del sistema, i per això sempre que em preguntaven per la baixa maternal responia: “Nah... soc autònoma, no som ciutadans de veritat amb aquesta mena de drets”.

Just o no (ara estic contenta com un nen, la meva ment no em deixa anar més enllà), aquestes ajudes em diuen una cosa: el sistema sí que serveix, si més no, per intentar evitar que una dona professional no pugui tenir fills per raons econòmiques.

El següent pas seria fer obligatòria la baixa paternal (que no permís) i fer-la igual a la maternal, per evitar que les empreses tinguem incentius per contractar un home abans que una dona en edat fèrtil. Donem-nos una mica de temps.